Hui, 18 de juny del 2024, Antònia Rotger Tous ens ha escrit aquestes paraules:
"— La meva mare em va contar que, al Carrer Nou del meu poble, on els avis tenien la posada (és a dir, la casa dins el poble a on anàvem, des del dissabte de matí fins el diumenge a la tarda, ja que la resta de la setmana vivien a fora vila), hi havia una trentena de dones xerrant al carrer els matins, abans que els homes vinguessin a dinar des de la feina que, per norma, era a fora vila. Pagesos, vaja.
Em contà que hi havia una dona molt intel·ligent, sense cap mena de formació reglada i, per descomptat, analfabeta, que era la líder de la opinió i que tenia molt de sentit comú i empatia envers tothom. Ara bé, quan tenia ganes de pixar, es retirava uns metres lluny de les altres dones, s'aixecava les faldilles i feia les seves necessitats dreta, amb absoluta naturalitat. Una cosa no exclou l'altra. Potser, al jovent, li convindria saber més d'aquestes coses.
(...) ja sóc una dona vella que sé moltes coses de com vivia la gent no fa tants anys. La memòria és fonamental per a no oblidar d'on venim i qui som.
I dones fortes que es posaven de retalons enfront dels abusos, n'he conegut moltes. Pobres i pageses.
He vist les altres aportacions que has publicat. L'ajuda mútua era habitual i, qui ho posava en marxa i ho mantenia, eren les dones. Matança del porc: tots els familiars i tots els veïns. Dirigit per la madona. Temps d'ametlles: els familiars i veïns 'tomar-les', és a dir, a fer caure les ametlles amb garrots (feina d'homes); i les dones recollint les ametlles que queien fora de les veles.
Però la feina era després. Totes les veïnes a pelar ametlles i, en haver-les trencades, venien a casa a triar el bessó. L'única recompensa: l'amistat, uns bessons d'ametlla torrats i una copeta d'anís.
Potser, la gent, quan parla de solidaritat, hauria de conèixer aquests exemples.
I vetllar. Totes assegudes al carrer amb cadiretes petites, als capvespres, cercant la frescor: parlant de les notícies del dia, dels problemes, de les dificultats i de les alegries. Avui, aquesta mena de relació és morta. (...).
Jo encara he viscut que, quan anaves a una casa i veies la clau posada a la porta, per fora, sabies que no hi havia ningú i ningú entrava. Just com ara que tenim alarmes antirobatoris!"
Quant a bona part del seu punt de vista, li he respost:
"— Gràcies, altra vegada. Comentaris com aquest farien un gran favor als estudiants d'ara i, igualment, als mestres, als educadors i a moltes associacions".
I Antònia Rotger Tous ens ha adduït "I estic absolutament d'acord amb tu respecte a les associacions".
Agraesc la seua generositat, ací, molt sucosa.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada