Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'un amic valencià de la comarca de la Safor, en relació amb un fet lingüístic que ell havia viscut per part d'un home d'arrels castellanes i que viu en el mateix poble que els meus pares, a uns quants quilòmetres de la ciutat de València.
Llavors, li escrius aquestes paraules:
"— Bon vespre, Joan,
En relació amb Aldaia, en el padró de 1986, només un 73% l'entenia i un 33% el sabia parlar.
Entre 1979 i el 2011, com a mínim, manà el PSOE i no féu una política precisament per la llengua.
Entre el 2002 i el 2004, en una emissora local que portava l'ajuntament, un 'tecles' i jo (que pertanyíem a una coordinadora ecologista veïnal d'Aldaia i d'Alaquàs, dos pobles veïns), féiem un programa en què, entre d'altres coses, jo ensenyava valencià durant deu minuts i la gran majoria de la informació era en valencià.
Després, hi ha hagut quatre anys de PP i, en acabant, tornà a manar el PSOE.
Com a exemple, en el 2019, contactí amb l'actual batle, per si em podien reportar en relació amb l'estudi sobre els Sants de la Pedra. Parlàrem per telèfon, un moment, i em digué:
'— ¿En què et podem ajudar?'.
Li diguí en què i ja no tornà a dir-me res, ni m'envià cap informació l'ajuntament.
(...) es dedica a lo políticament correcte".
Igualment, li hem adduït que "Sí que es parla valencià, però, per l'Horta de València, hi ha tendència a seguir la pauta de Madrid'.
Un poc després, et posa aquesta resposta:
"— Difícils moments per la cultura i no se l'arregla".
Al moment, li he afegit que, "En el 2019, un amic que estigué cinc anys en el nord de Xile, on conegué la cultura colla (matriarcalista), em deia que, en una situació així, 'No hi ha temps per a recreacions' i que és menester 'una directriu forta' (sic) per a tractar d'evitar que els indígenes agafen 'el caramelet' que ofereix el govern estatal, per exemple, a través de l'escolarització pública, fet que, ací, en Espanya, es reflectia en els intents de l'escola catalana i de la basca".
Finalment, li addueixes aquest enllaç: https://malandia.cat/no-hi-ha-temps-per-a-recreacions
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Nota: Adduïm unes paraules tretes de l'estudi sobre el matriarcalisme:
<<continuant amb aquestes línies sobre la dona balear i, per extensió, la mare (i l’àvia, també coneguda com la padrina, en les persones catalanoparlants), adduiré que el 10 de desembre del 2019 exposí a l’autor del llibret sobre l’àvia Damiana el meu punt de vista sobre aquestes línies i, després de llegir ell les paraules de Joan Carles Sastre, corresponents a l’apartat “La dona i la família” (pp. 37-38), m’afegí lo següent: “Ella, Damiana, no volia que la néta fóra educada en l’escola, perquè l’escola marginava l’educació d’ella [= la procedent de la cultura colla].
La néta no anava a l’escola,
l’àvia tragué la néta de l’escola, perquè Damiana veia que l’escola marginava
al seu poble.
Diguem que és l’esforç que ha fet
Catalunya i el País Basc: ‘L’escola
no pot ser un lloc de pressió contra el nostre Poble: o transformem l’escola o
tanquem l’escola. Una escola opressora del Poble no pot ser’.
Damiana era una dona forta, de
principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agarraven el caramel’ [dels
opressors]…, ella, amb la mirada …, tenia prou.
Un Poble oprimit, una directriu
forta: ahí no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ahí no hi ha temps”>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada