dimecres, 30 de juliol del 2025

"No hi ha temps per a recreacions", escrits sobre els Sants de la Pedra

https://malandia.cat/2020/07/llibre-de-les-festes-patronals-dotos-2020


Article publicat en el 2020, possiblement, hi haurà qui el qualifique d'impopular, de políticament incorrecte, però, al meu coneixement, ens cal una directiva forta i deixar de dedicar temps, com diem familiarment, al sexe dels àngels i tractar de veure el tema, la Història i la realitat com si cada zona administrativa fos un món diferent a l'altra, per exemple, entre el País Valencià i Catalunya, mitjançant això que ara es diu "neoblaverisme" i que ja comptava amb el suport i amb el patrocini del govern valencià del Pacte del Botànic (PSOE, Compromís i Podemos) entre el 2015 i el 2023.

diumenge, 27 de juliol del 2025

La cultura tradicional catalana, molt semblant a la celta

Bon dia,

Ahir tinguí un intercanvi de parers i de comentaris amb Maria Dolors Sala Torras, una dona que ha estat mestra. Per a facilitar-ne la lectura, empraré algunes sigles:

"MD.— Tractar amb adolescents, ha estat un plaer. Tots apreníem de tots.

Encara parlem i em presenten els seus fills i ens tenim etiquetats a les xarxes. 

Jo ho explicava perquè tens persones amb coses molt interessants a dir. M'agrada.

L.— La diversitat de persones, de vivències, de records, d'afeccions, etc., permet que es puga fer un estudi més obert, més plural.

Ma mare, el dia de Pasqua del 2019, em respongué a una qüestió que li fiu (sobre un tema a tractar, perquè el que, aleshores, jo feia, era quasi tancat, acabat).

I em digué: 'Que no estiga tan espigolat'.

I així ha estat.

MD. — Ets un crack! Fas una gran feina. Que agradable, la mare!!

L. — Si l'hagués fet [ = l'estudi] partint de la visió predominant en la política i en l'associacionisme, hauria tingut un potosí, però en una línia que no encaixa amb la meua manera d'investigar, ni de relacionar-me.

Com a exemple, el meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

En aquesta recerca, la veritat és que em cal espigolar molt: d'ací, d'allà. I, en acabant, recorrent, sovint, a lo que podríem dir la senzillesa i a la saviesa de la vida (hi ha col·laboradors que tenen més de huitanta-cinc anys i, fins i tot, dos de 1929 encara vius), apleguem a temes, a punts de vista i a fets que, amb un altre estil més clàssic, no podríem.

Maria Dolors: — Ben cert.

Jo: —En 1994, acabí Magisteri, especialitat Humanes, i molts mestres, molts, em deixaren empremta. I, després, altres persones, fins i tot, nascudes abans de 1935 i sense estudis primaris.

Maria Dolors: — És un ventall interessant i ple de saviesa, ben cert".

Finalment, vos adjuntem un enllaç d'una notícia sobre la cultura celta, text publicat enguany i que exposa molts punts en comú amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20250116/matriarcat-mon-celta-113424886.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Marededéus protectores d'embarassades

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, comentaven sobre marededéus protectores d'embarassades? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

 

Quant a missatges, el 26 de juliol del 2025 ens posaren "L'àvia parlava de la Mare de Déu de la Guia, en una capella molt antiga, prop de casa, en la qual, d'ençà d'antic, les dones anaven a resar per a poder estar embarassades, o perquè l'embaràs anés bé.

La capella s'anomena d'en Marcús, que és qui va pagar la construcció" (Rosó Garcia Clotet), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "Ma mare no em parlà gaire" (Lola Carbonell), "Bon dia,

Crec que, en la tradició menorquina, és un element desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No. Embarassades, res de res, perquè l'àvia, amb tres nétes ben ensenyades i preparades, això no era per a nosaltres. I era cert" (Lydia Quera), "Sí. La mare, com era de les Terres de l'Ebre, sempre anomenava la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa" (Àngels Salvador), "Sí. Ma mare tenia una estampeta de Sant Ramon, que la passaven boca avall a una embarassada i, quan el xiquet naixia, la giraves cap a dalt: així, Sant Ramon, com que no volia ser cap avall, ajudava que nasquera el xiquet (o la xiqueta)" (MCarmen Bañuls), "Boon dia!

Tenir una família dialogant i oberta ha estat una sort. Sóc filla única i, a més, sempre tenia veu. Converses del tema que fossin. Una més. Tots apreníem de tots" (Maria Dolors Sala Torras), "Doncs, no em van comentar res" (M Pilar Fillat Batalluy), "Ma mare era catòlica quasi practicant i deia que això eren estupideses. A les meues àvies, pràcticament, no les vaig conéixer" (Octavi Font Ten), “No ho recordo, Lluís” (Joan Prió Piñol), “D’embarassades, no; però anar a ficar el cap a l’olla de la Mare de Déu de Núria, sí. És moltes vegades,... per restar embarassades!!!!!!” (Roser Canals Costa), a qui escriguérem "L'olla té a veure amb lo femení, ja que és un símbol de recepció. És com un desig de tornar a la mare i, a partir d'allí, que el part siga possible", "A casa, no" (Montserrat Carulla Paüls), "Categòricament, NO" (Anna Babra), "D'aquestes marededéus, no en sé" (Nuri Coromina Ferrer).

En el grup "Dialectes", el 26 de juliol del 2025 plasmaren "Sí. A la Catedral de Barcelona, hi ha la Mare de Déu del Bon Part... La meva sogra m'hi va portar a posar-hi una espelma quan estava al final dels meus embarassos...

Jo vaig portar-hi espelmes pels naixements de cadascun dels meus néts!! Només es demana ajuda per deslliurar. I, un cop el nen ja ha estat batejat, es porta un altre ciri" (Maria-Carmen Baltà Alonso), "A la catedral de Tortosa, és la Mare de Déu de la Cinta. I les embarassades solen portar una cinta de color blau o de color rosa, segons el sexe del nadó. Si no es coneix, pot ser blanca" (Montserrat Vilas).

Finalment, en el meu mur, el 26 de juliol del 2025 escrigueren "No... Mai. Era un tema tabú" (Maria Galmes Mascaro).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 25 de juliol del 2025

Sobre l'elegància en el parlar

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿opinaven sobre l’elegància en el parlar (no ens referim al “parlar fi”)? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

 

Quant a missatges, el 25 de juliol del 2025 ens posaren “Bon dia, Lluís,

L’àvia considerava parlar fi amb correcció i educació amb paraules consensuades, segons amb qui fos, que es pogués entendre: per posar un exemple, tant podia ser un ministre, com el pidolaire de la cantonada. Sense distincions. S’ha de saber parlar: no per parlar molt fi, et fa més senyor” (Antonia Verdejo), “Normal. Es parlava” (Àngels Sanas Corcoy), “Recomanaven ser benparlats i prudents” (Anna Babra), La mare sempre ens deia que ‘Parlant,  la gent,sap com som i respirem’!!” (Roser Canals Costa), “Bon dia, Lluís, A casa, ni els homes deien ‘paraulotes’, com es diu vulgarment. Jo, de més gran, sí que en deia i la iaia comentava, amb to d’enfadada: ‘Les senyoretes no parlen així. A tu, no et para bé’. I jo encongia els muscles. ‘Vinga, Montserrat: no siguis malparlada. Controla aquesta llengua'” (Montserrat  Cortadella).

En el meu mur, el 25 de juliol del 2025 comentaren “En això, la mare era molt acurada. Li agradava la llengua (la nostra), puc estar agraït. I era una persona que havia estudiat francés i castellà. La nostra llengua podia escriure malament (jo, també), però procurava llegir-la i, sobretot, parlar-la” (Josep Ferrer Ferrer).

En el grup Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis”, el 25 de juliol del 2025 plasmaren “‘Xerra bé, que duus sa boca bruta’.

Molt dita per sa padrina materna” (Maria Galmes Mascaró).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

dijous, 24 de juliol del 2025

Els mots "matriarcal" i "matriarcat" en bona part del jornalisme digital valencià

Bon dia,

1) He cercat els mots "matriarcal", "matriarcat", "patriarcat" i "patriarcado" en tots els diaris digitals que, en la taula, figuren associats a la província de València: https://www.prensaescrita.com/valenciana.php.

2) Només hem trobat algun cas, i molt puntual, referit a persones.

3) Però sí, i poques, si incloem "patriarcal", "patriarcat" i "patriarcado".


Per consegüent, al meu coneixement, hi ha punts interessants:

* Reportar només sobre el matriarcalisme.

* Tenir el coratge d'enllaçar el punt 3) amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua castellana i amb el Regne de Castella. Jo ja ho faig, com altres persones que han participat en la recerca.

* Deixar a banda el punt 3) i promoure'n l'1) i els qui també vagen pel mateix camí.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

dilluns, 21 de juliol del 2025

"La mel i la fel", un llibre en què es reflecteix el matriarcalisme i la maternitat

Ahir consultàrem el llibre "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel i publicat en el 2005 i que recomanem: https://carmemiquel.com/llibre/la-mel-i-la-fel.

L'autora, en aquesta novel·la en què apareix part de la vida en la comarca de la Marina en la darreria del segle XIX, plasma molts trets matriarcals i, ben mirat, el tema de la maternitat, la dolçor en les relacions entre la figura de la mare i la del fill, el metge humanista i obert a la cultura tradicional, les iniciatives impulsades per dones...

Però, a banda, trau l'esperit comunitari, la remeiera, la dona i la jove transmissores de la cultura matriarcalista, la mare de llet, la dona atrevida davant d'autoritats, la sexualitat matriarcal, el paper de Nostra Senyora de la Llet (molt present en aquells temps, no sols artísticament, sinó, sobretot, com una mena de Mare del Poble i de la vila).

Finalment, en aquesta obra, has captat personatges que simbolitzen el vincle entre la Mare Terra i els fills i el contacte amb la natura, com en poemes que has llegit i que has tractat.

dissabte, 19 de juliol del 2025

Sobre la foscor, sobre la nit

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre la foscor, sobre la nit? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

****

Quant a missatges, el 19 de juliol del 2025 posaren “No recorde res d’això és. La meua àvia deia que no hi havia de tenir por dels morts; dels vius, sí” (Lurdes Gaspar), “Ma mare era molt poruga. En canvi, ma tia (germana seua) no tenia por de res i ens contava historietes de por: li encisava” (Octavi Font Ten), a qui escriguí que La foscor i la nit tenen molt a veure amb lo femení i, igualment, amb lo matriarcalista i amb la maternitat”, “Bon dia,

La fosca i la nit sempre han estat lligades a la por, al mal, al dimoni i a totes les forces negatives. Se’n parlava poc i amb feredat” (Xec Riudavets Cavaller, menorquí) a qui afegírem que “Abunden en rondalles tradicionals en llengua catalana, en poesia popular escrita per catalanoparlants amb un gran sentiment de pertinença a la terra i en llegendes”. Llavors, ens agregà “Totalment aliè a la nostra cultura” i ens demanàrem si és que, en Menorca, no hi hauria hagut gran nombre de narracions o de poemes populars en què es plasmassen. Ben mirat, li enviàrem fotos de quatre llibres de catalans que havíem tractat i que els seus autors havien nascut entre 1920 i 1952. També ens digueren “No sortíem gaire de nit i, si sortíem, ella ens acompanyava” (Àngels Sanas Corcoy), “La mare, en un jardinet petit que teníem, feia rotlle, per estar contents i feliços!!” (Roser Canals Costa), “L’àvia sempre deia que, a la nit, s’havia de dir ‘Bona nit’ a la lluna i ens feia triar un estel, que sempre era nostre fins ara” (Lydia Quera), “Sobretot, en medievalismes, ànimes, purgatoris, homes del sac. Tot, psicologia religiosa. Les llegendes matriarcals feia molt de temps que les havíem tornat patriarcals, judeocristianes. Les nostres àvies, ties, etc., no tenien més collons que transmetre-ho així, per por. Mira el catarisme” (Fermín Carbonell), a qui exposàrem sobre la foscúria: “Per exemple, els passatges decisius o en què la dona salva l’home o, com ara, en què es reflecteixen molts trets matriarcals, esdevenen durant la vesprada i durant la nit.

Igual que la importància de l’aigua i de la terra en els poemes”. En acabant, li enviàrem un enllaç sobre la llegenda “La dama encantada del castell de Millena” (https://malandia.cat/2023/11/dones-arrelades-generoses-que-alleten-el-poble-i-molt-obertes). 

En Twitter, el 19 de juliol del 2025 ens indicaren que, “Quan era fosc, tothom a la vora del foc; o bé, ja al llit, amb (una rajola calenta que donava escalfor” (Avalotador).

En el meu mur, el 19 de juliol del 2025 plasmaren “Sí… Dins ses rondalles: ‘Ses bruixes d’Artà'” (Maria Galmes Mascaro).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 18 de juliol del 2025

Donaven les gràcies als arbres

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿donaven les gràcies als arbres? Gràcies.

L'arbre simbolitza la Deessa Mare i la fecunditat.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  ( https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

 

****

Quant a missatges, el 18 de juliol del 2024 ens escrigueren "No. No em consta" (Joan Marrugat), "Bon dia,

Totalment fora de la cultura menorquina. Els arbres eren vists d'una perspectiva utilitarista: per la fruita, la llenya, l' ombra que poguessin donar" (Xec Riudavets Cavaller), a qui indicàrem que "Una catalana molt vinculada amb la terra i amb la natura, en un poema, diu que donava les gràcies a l'arbre. Nasqué en 1952 en zona rural""No" (Lurdes Gaspar),"Nooo recordo jo" (Àngels Sanas Corcoy), "En el meu cas, no" (Angelina Santacana Casals), "La mare era molt de naturalesa!! Gaudint ella, ens ensenyava a gaudir-la també nosaltres. I el bosc, dels arbres,... Eren vida!!!!" (Roser Canals Costa), "No plantaven abres a tot terreny que podien, per fer el lloc més bònic. A casa, sempre en teníem i en tenim. Els arbres sempre porten vida: ocells i natura, bonica" (Lydia Quera), "No ho recordo i crec que no" (Margarita Frau Mir), "A casa, no" (Montserrat Carulla Paüls), "No, Lluís: no t'ho sé dir" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

En el meu mur, el 18 de juliol del 2025 plasmaren "Bon dia,

I tant! La comunió i la gratitud a la natura era absoluta" (Quima Estrada Duran).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 18 de juliol del 2025, per telèfon, en relació amb alguns comentaris sobre la utilitat i sobre la fruïció dels arbres i, igualment, amb el simbolisme, em digué "Qui li agrada el camp, en gaudeix. Normalment, sol viure-ho de diferent manera. Com que m'he criat en una família llauradora, no puc veure un camp amb brosses.

En casa, en hivern, a penes es menjava fruita: cacau torrat, carabasses... Quan venia la primavera, hi havia peres, pomes d'agredolç, pomes d'hivern, albercocs... I, cap a setembre,  raïm d'una vinya.

Els arbres eren molt importants: per a tindre ombra, per a tindre fruits... Es volien i es respectaven eixos arbres, perquè eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

diumenge, 13 de juliol del 2025

"El teu tros" i "la teva mitjana" en el folklore del segle XIX

Bon dia,

Pel 2014, una catalana de més de setanta anys i resident en Alaquàs (vila de l'Horta de València), em digué que, per Barcelona, l'altra part de la parella heterosexual, popularment, rep el nom de "La teva mitjana".

Per molts indrets del País Valencià, "El teu tros".

Ho dic perquè, en l'obra "El rondallari català", de Pau Bertran i Bros (folklorista català del s. XIX), hi ha un relat eròtic ("La mitja taronja") en què un notari frueix d'una dona, simbolitzada pel pit i per la mamella femenins, és a dir, per "la mitja taronja" i, per això, el narrador el tria entre tres notaris: "la va palpar per tot arreu, la va olorar bé, la va tastar i, a l'últim, va dir:

— Mitja taronja" (p. 177).




Sobre balls al voltant d'un arbre

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre balls al voltant d'un arbre? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada

 

****

Quant a missatges, el 12 de juliol del 2025 posaren "Això, ho desconec" (Montserrat Cortadella), "No" (Octavi Font Ten), "No" (Àngels Santacana Casals), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Joan Prió Piñol), "Mai m'ho havia comentat" (Roser Canals  Costa), "No. L'àvia era jueva" (Lurdes Gaspar), "Doncs no" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. Això, sí que ni ho he sentit. M'agradaria saber-ho" (Anna Babra), "Bon dia,

Sí, però...

La padrina per part de mare ho veia com una cosa de bruixes. En canvi, la padrina per part de pare ho veia com una cosa relacionada amb la natura, amb agraïment a la terra.

Les dues eren pageses i lleidatanes, de viles diferents, però es notava que l'educació era molt distinta. La padrina paterna era més oberta, més lliberal, fins i tot, més avançada al seu temps. En canvi, la materna era una dona de casa, fidel a unes creences" (Contxi Enjuanes Carrera), "No. No em sona gens que açò es fes a Menorca. Aquesta tradició és totalment aliena a la cultura menorquina" (Xec Riudavets Cavaller). Nogensmenys, el valencià Fermín Carbonell Barbera indicava que "Sí que solien fer jocs eròtics, sense, diguérem, 'malícia', però s'ho passaven bé. Tant dones com homes. Sobretot, en Pasqua", a qui responguérem que "Pasqua és una època de ressorgiment de l'erotisme""No, Lluís, no. Mai: ni ma mare, ni les meves àvies, m'havien parlat d'un ball al voltant d'un arbre" (Ramona Ibarra), "No, que recordi" (Rosó Garcia Clotet), "Bona nit, Lluis,

No em van dir mai res..." (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

 

Nota: Aquesta qüestió partí d'un tema que trobàrem en el llibre “Antologia eròtica”, d’Aureli Puig, l’autor, qui, després d’incloure la lletra de la cançó eròtica “L’arbre verd” (pp. 128-129), comenta que, “Per Carnestoltes, quan s’aplegaven al camp una colla de fadrins, solien agarrar-se en ball rodó i dansar tot saltant i voltant avalotadament al voltant d’un arbre. Rodaven al so de la cançó, que sembla tenir un sentit eròtic acord amb el temps carnestoltesc, en què surt un frare blanc que bé podria ser el succedani d’un sacerdot gentílic d’algun culte de tipus agrari” (p. 129).

dissabte, 12 de juliol del 2025

Eren qui ajuntaven altres persones

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren qui ajuntaven altres persones? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada

****

Quant a missatges, l'11 de juliol del 2025 escrigueren "Sí. Recordo que, tant les àvies com la mare, sempre que havia de menester, ajudaven a altres persones. La convivència entre veïns era diferent d'ara" (Rosó Garcia Clotet), a qui comentàrem que "La qüestió és perquè, en alguns escrits, posa que la dona era qui més facilitava que, per exemple, hi hagués un aplec familiar", "En ma casa, no. Sempre hem anat (i anem) a la nostra" (Octavi Font Ton), "Sí. La meva mare tenia moltes amistats i, els dies que podíem, anàvem junts a molts llocs" (Àngels Sanas Corcoy), "Bon dia,

Sí: eren el caliu de la llar" (Xec Riudavets Cavaller), "Si la mare ajuntava les dues famílies i moltes famílies. Era positiva i afectuosa!!!" (Roser Canals Costa), "Sí" (Eusebia Rayó Ferrer), "El que feien era ajudar. Aquí, no arribar a final de mes. I vestien a veïns, perquè caminessin segurs, com els altres" (Lydia Quera), "A casa meva, sempre venien visites". (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sííí. Tant la mama com també la iaia materna arreglaven totes les festes: Nadal, Reis, Setmana Santa, Sant Joan i sants i natalicis i festes i festetes.

Els agradava tenir la gent, família i amics a casa" (Montserrat Cortadella), "Això és cert. Però n'hi havia que, més aviat, destruïen. A més, era una FEINA que els pertocava? Segons la meva opinió, NO. De tota manera, a vegades, ho he agraït. I, si haig de ser franca, ho faig, si ho considero positiu o convenient.

Lluís: no totes ho feien" (Anna Babra).

Finalment, ma mare, l'11 de juliol del 2025, per telèfon, sobre les paraules que posí a Rosó Garcia Clotet, em digué "Això, sí. Normalment, les dones tenen eixe rol".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

diumenge, 6 de juliol del 2025

Tenien una importància decisiva en la família

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿tenien una importància decisiva en la família? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 de juliol del 2025 ens comentaren "Sí. Sort de la feina de les dones , treballant a casa.  Abans, no anaven a treballar a fora de casa. La meva feia petites coses cosint: a casa, feia bates per a una empresa, bates d'estar per casa. L'agradava molt brodar a mà" (Àngels Sanas Corcoy), "Crec que sí. Si la família no funcionava, si eren valentes i decidides, hi posaven tot el que podien perquè anés endavant. I, en aquells temps, això era un repte molt difícil essent dona" (Anna Babra), "Una importància total. Sempre s'havia de respectar el que deien (o feien). La seva opinió anava a missa" (Àngel Blanch Picanyol), "Bon dia,

Crec que sí. Al meu entendre, eren l'aglutinant de les famílies.

A Mallorca, tenen una dita que ho resumeix: 'L'amo [ = el pagès amitger] comanda i sa madona [ = la muller] duu es maneig'. O 'L'amo comanda i sa madona fa lo que vol'" (Xec Riudavets Cavaller), "Bastant important" (Ximo Caturla), "Bon dia, Lluís, 

A casa, sempre he vist manar les dones.

L'àvia Teresa portava, ella sola, tots els homes que li conreaven les nombroses terres... L'avi era menescal..., no es cuidava de res.

(...) Quan em vaig casar,... la mama continuava portant la casa, fins que va patir un ictus.

Llavors, em va tocar a mi...

He tingut tres filles... Segueixen l'estel de la besàvia, de l'àvia i meu....

Ja veus, benvolgut amic:.. matriarcalisme total 

Moltes gràcies" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Sí" (Àngels Salvador), "Lluís: normalment, sí" (Fermín Carbonell), en"I tant!! Però amb molt respecte,amb el meu pare!! Els dos anaven a l'una; no cal dir que, amb el pare, tenia molt bona relació" (Roser Canals Costa), "Sí. Eren veritables matriarques, amb fort caràcter" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Bon dia,

Curiosament, els padrins eren els qui tenien més poder, perquè les dones no podien fer res sense el permís dels homes. Però, quant a la família, eren les dones qui prenen les decisions, eren les padrines qui es feien càrrec de les decisions familiars. Les padrines manaven a casa" (Contxi Enjuanes Carrera), a qui, eixe dia, adduírem que, "Al meu coneixement, això té un motiu: del segle XVIII en avant, després de la Guerra de Successió, les lleis passen a ser en línia amb la tradició cultural castellana (la qual és patriarcal). Però, a nivell més familiar, la nostra era matriarcalista. Això explica que, en més d'un escrit (o bé en més d'un comentari vostre), captem que, encara que el marit era qui hi manava, la decisió era presa en casa". Més avant, Contxi Enjuanes Carrera ens respongué "Tens raó", "Sí: elles eren les que portaven la família endavant, portaven l’economia de la casa, l’ordre, etc., etc."'(Montserrat Carulla Paüls), "Ma mare, dins de casa, tenia moltes decisions que, si ella no volia, mon pare no tirava avant.

Un dia, mon pare va fer una cosa que no li va dir, a ella, i ma mare es va posar com un bou i mon pare va callar" (MCarmen Bañuls), "Totalment. Tot tenia una importància, per encarar millor el camí" (Lydia Quera).

En el meu mur, el 5 de juliol del 2025 plasmaren "Si, Lluís. Les dones, abans, tenien les seves idees de com guanyar-se la vida. Cas que en poguessin, treballaven en les feines on eren acceptades i procuraven, amb el que guanyaven, ajudar a l'economia de la família. 

És clar que sí, si més no, les meves besàvies i les àvies. Gairebé totes van tenir una importància decisiva en la família" (Ramona Ibarra), "Sííí... Sa madona és sa madona. Elles aprovaven totes ses decisions de sa família, negocis... Fills i néts, si ens deixaven" (Maria Galmes Mascaro).

Finalment, en el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 6 de juliol del 2025 ens respongueren que, "A la meua família paterna, la iaia va romandre vídua amb tres xiquets de deu, set i tres anys i amb una casa amb quatre parets sense compartimentar. Va traure avant la família i, amb l'ajuda dels fills (quan van tindre edat), va acabar la casa. La iaia materna, en una família d'agricultors, ajudava a treballar la terra, portava a la plaça les verdures per vendre i, després, portar la casa endavant i la criança de cinc fills. Les dones, a la meua família, han estat valentes, uns puntals que han estat exemple a seguir per fills i néts" (Conxa Ramos).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 4 de juliol del 2025

Responien davant el nadó que no plorava

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿com responien davant el nadó que no plorava ? Figura en una rondalla recopilada en el segle XIX pel folklorista Pau Bertran i Bros, quan escriu que "La criatura (...) no plorava, ni somicava". Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

***

Quant a missatges, el 4 de juliol del 2025 ens posaren "La mare no s'hi va trobar!!!", (Roser Canals Costa), "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "No ho sé!" (Angelina Santacana Casals), "A casa, sempre hem estat plorons" (Josep Ferrer Ferrer), a qui el mateix dia comentàrem que "Plorar forma part de la persona""No sabria dir-ho" (Ximo Caturla), "Sí. Les padrines es preocupaven si els nadons no ploraven. Deien que no era normal, perquè, en plorar, expressaven els sentiments (com ara, la gana o que necessitaven atenció). Per sort, jo vaig sortir plorona; però la meua germana, no. Per això, estàvem molt pendent d'ella" (Contxi Enjuanes Carrera), "Se suposa que no molt bé" (Fermín Carbonell), "Bon dia,

Ho desconec. Imagín que devien malpensar" (Xec Riudavets Cavaller), a qui adduírem que "El rector fa un paper semblant al de psicòleg i al de remeiera.

A vegades, cal fer com en la sala d'operacions: agafar unes pinces i estirar un poc: llavors, captes la lectura 'vernacla' de la realitat, no la dels documents oficials de l'Estat, ni la de molts dels arxius eclesiàstics". Aleshores, ens deia "Curiós. No em sona aquest tema en la rondallística menorquina.

Bona feina.

Endavant les atxes!""Jo vaig tenir un germà més jove que jo, onze anys, i el cuidava bastant la meva mare" (Àngels Sanas Corcoy), "Si plorava, era un marrà (o una marrana). I, si no, era un encant, perquè dormia molt" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Defensem la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre patrimoni...", el 4 de juliol del 2025 plasmaren "Ho he fet i ho continuaria fent, tantes vides com tingués, Lluís.

Ha estat la lluita de la meva vida i hi he arribat fins on he pogut, amb il·lusió i amb coratge, que encara no he perdut!

Sortosament, als nostres Països Catalans, no ens manquen persones, com tu mateix, que ens doneu exemples de fe, voluntat i constància. Una forta abraçada!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929).

En el grup "Amics i amigues del País Valencià...", el 4 de juliol del 2025 ens escrigueren "Té molta bondat" (Mila Puchol Hernández).

Finalment, ma mare, el 4 de juliol del 2025, en nexe amb els mots de Contxi Enjuanes Carrera, em comentà "O que els canviaren [ = canviassen] el bolquer o que els eixien les dents". Sobre el plor i l'edat, treia que, "De majors, [no de ben xiquets], dels sentiments. De menuts, [ eren, més aïna, signe] de necessitat. A vegades, els donaven una culleradeta perquè pogueren [ = poguessen] tirar els aires. Mon pare [, de 1906], contant sobre la guerra [, 1936-1939] o sobre el llibre 'Corazón', plorava molt".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.