Donaven les gràcies als arbres

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿donaven les gràcies als arbres? Gràcies.

L'arbre simbolitza la Deessa Mare i la fecunditat.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  ( https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

 

****

Quant a missatges, el 18 de juliol del 2024 ens escrigueren "No. No em consta" (Joan Marrugat), "Bon dia,

Totalment fora de la cultura menorquina. Els arbres eren vists d'una perspectiva utilitarista: per la fruita, la llenya, l' ombra que poguessin donar" (Xec Riudavets Cavaller), a qui indicàrem que "Una catalana molt vinculada amb la terra i amb la natura, en un poema, diu que donava les gràcies a l'arbre. Nasqué en 1952 en zona rural"; "No" (Lurdes Gaspar),"Nooo recordo jo" (Àngels Sanas Corcoy), "En el meu cas, no" (Angelina Santacana Casals), "La mare era molt de naturalesa!! Gaudint ella, ens ensenyava a gaudir-la també nosaltres. I el bosc, dels arbres,... Eren vida!!!!" (Roser Canals Costa), "No plantaven abres a tot terreny que podien, per fer el lloc més bònic. A casa, sempre en teníem i en tenim. Els arbres sempre porten vida: ocells i natura, bonica" (Lydia Quera), "No ho recordo i crec que no" (Margarita Frau Mir), "A casa, no" (Montserrat Carulla Paüls), "No, Lluís: no t'ho sé dir" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

En el meu mur, el 18 de juliol del 2025 plasmaren "Bon dia,

I tant! La comunió i la gratitud a la natura era absoluta" (Quima Estrada Duran).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 18 de juliol del 2025, per telèfon, en relació amb alguns comentaris sobre la utilitat i sobre la fruïció dels arbres i, igualment, amb el simbolisme, em digué "Qui li agrada el camp, en gaudeix. Normalment, sol viure-ho de diferent manera. Com que m'he criat en una família llauradora, no puc veure un camp amb brosses.

En casa, en hivern, a penes es menjava fruita: cacau torrat, carabasses... Quan venia la primavera, hi havia peres, pomes d'agredolç, pomes d'hivern, albercocs... I, cap a setembre,  raïm d'una vinya.

Els arbres eren molt importants: per a tindre ombra, per a tindre fruits... Es volien i es respectaven eixos arbres, perquè eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

"El teu tros" i "la teva mitjana" en el folklore del segle XIX

Bon dia,

Pel 2014, una catalana de més de setanta anys i resident en Alaquàs (vila de l'Horta de València), em digué que, per Barcelona, l'altra part de la parella heterosexual, popularment, rep el nom de "La teva mitjana".

Per molts indrets del País Valencià, "El teu tros".

Ho dic perquè, en l'obra "El rondallari català", de Pau Bertran i Bros (folklorista català del s. XIX), hi ha un relat eròtic ("La mitja taronja") en què un notari frueix d'una dona, simbolitzada pel pit i per la mamella femenins, és a dir, per "la mitja taronja" i, per això, el narrador el tria entre tres notaris: "la va palpar per tot arreu, la va olorar bé, la va tastar i, a l'últim, va dir:

— Mitja taronja" (p. 177).

Sobre balls al voltant d'un arbre

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre balls al voltant d'un arbre? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada

 

****

Quant a missatges, el 12 de juliol del 2025 posaren "Això, ho desconec" (Montserrat Cortadella), "No" (Octavi Font Ten), "No" (Àngels Santacana Casals), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Joan Prió Piñol), "Mai m'ho havia comentat" (Roser Canals  Costa), "No. L'àvia era jueva" (Lurdes Gaspar), "Doncs no" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. Això, sí que ni ho he sentit. M'agradaria saber-ho" (Anna Babra), "Bon dia,

Sí, però...

La padrina per part de mare ho veia com una cosa de bruixes. En canvi, la padrina per part de pare ho veia com una cosa relacionada amb la natura, amb agraïment a la terra.

Les dues eren pageses i lleidatanes, de viles diferents, però es notava que l'educació era molt distinta. La padrina paterna era més oberta, més lliberal, fins i tot, més avançada al seu temps. En canvi, la materna era una dona de casa, fidel a unes creences" (Contxi Enjuanes Carrera), "No. No em sona gens que açò es fes a Menorca. Aquesta tradició és totalment aliena a la cultura menorquina" (Xec Riudavets Cavaller). Nogensmenys, el valencià Fermín Carbonell Barbera indicava que "Sí que solien fer jocs eròtics, sense, diguérem, 'malícia', però s'ho passaven bé. Tant dones com homes. Sobretot, en Pasqua", a qui responguérem que "Pasqua és una època de ressorgiment de l'erotisme"; "No, Lluís, no. Mai: ni ma mare, ni les meves àvies, m'havien parlat d'un ball al voltant d'un arbre" (Ramona Ibarra), "No, que recordi" (Rosó Garcia Clotet), "Bona nit, Lluis,

No em van dir mai res..." (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

 

Nota: Aquesta qüestió partí d'un tema que trobàrem en el llibre “Antologia eròtica”, d’Aureli Puig, l’autor, qui, després d’incloure la lletra de la cançó eròtica “L’arbre verd” (pp. 128-129), comenta que, “Per Carnestoltes, quan s’aplegaven al camp una colla de fadrins, solien agarrar-se en ball rodó i dansar tot saltant i voltant avalotadament al voltant d’un arbre. Rodaven al so de la cançó, que sembla tenir un sentit eròtic acord amb el temps carnestoltesc, en què surt un frare blanc que bé podria ser el succedani d’un sacerdot gentílic d’algun culte de tipus agrari” (p. 129).

Eren qui ajuntaven altres persones

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren qui ajuntaven altres persones? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada

****

Quant a missatges, l'11 de juliol del 2025 escrigueren "Sí. Recordo que, tant les àvies com la mare, sempre que havia de menester, ajudaven a altres persones. La convivència entre veïns era diferent d'ara" (Rosó Garcia Clotet), a qui comentàrem que "La qüestió és perquè, en alguns escrits, posa que la dona era qui més facilitava que, per exemple, hi hagués un aplec familiar", "En ma casa, no. Sempre hem anat (i anem) a la nostra" (Octavi Font Ton), "Sí. La meva mare tenia moltes amistats i, els dies que podíem, anàvem junts a molts llocs" (Àngels Sanas Corcoy), "Bon dia,

Sí: eren el caliu de la llar" (Xec Riudavets Cavaller), "Si la mare ajuntava les dues famílies i moltes famílies. Era positiva i afectuosa!!!" (Roser Canals Costa), "Sí" (Eusebia Rayó Ferrer), "El que feien era ajudar. Aquí, no arribar a final de mes. I vestien a veïns, perquè caminessin segurs, com els altres" (Lydia Quera), "A casa meva, sempre venien visites". (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sííí. Tant la mama com també la iaia materna arreglaven totes les festes: Nadal, Reis, Setmana Santa, Sant Joan i sants i natalicis i festes i festetes.

Els agradava tenir la gent, família i amics a casa" (Montserrat Cortadella), "Això és cert. Però n'hi havia que, més aviat, destruïen. A més, era una FEINA que els pertocava? Segons la meva opinió, NO. De tota manera, a vegades, ho he agraït. I, si haig de ser franca, ho faig, si ho considero positiu o convenient.

Lluís: no totes ho feien" (Anna Babra).

Finalment, ma mare, l'11 de juliol del 2025, per telèfon, sobre les paraules que posí a Rosó Garcia Clotet, em digué "Això, sí. Normalment, les dones tenen eixe rol".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Tenien una importància decisiva en la família

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿tenien una importància decisiva en la família? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 de juliol del 2025 ens comentaren "Sí. Sort de la feina de les dones , treballant a casa.  Abans, no anaven a treballar a fora de casa. La meva feia petites coses cosint: a casa, feia bates per a una empresa, bates d'estar per casa. L'agradava molt brodar a mà" (Àngels Sanas Corcoy), "Crec que sí. Si la família no funcionava, si eren valentes i decidides, hi posaven tot el que podien perquè anés endavant. I, en aquells temps, això era un repte molt difícil essent dona" (Anna Babra), "Una importància total. Sempre s'havia de respectar el que deien (o feien). La seva opinió anava a missa" (Àngel Blanch Picanyol), "Bon dia,

Crec que sí. Al meu entendre, eren l'aglutinant de les famílies.

A Mallorca, tenen una dita que ho resumeix: 'L'amo [ = el pagès amitger] comanda i sa madona [ = la muller] duu es maneig'. O 'L'amo comanda i sa madona fa lo que vol'" (Xec Riudavets Cavaller), "Bastant important" (Ximo Caturla), "Bon dia, Lluís, 

A casa, sempre he vist manar les dones.

L'àvia Teresa portava, ella sola, tots els homes que li conreaven les nombroses terres... L'avi era menescal..., no es cuidava de res.

(...) Quan em vaig casar,... la mama continuava portant la casa, fins que va patir un ictus.

Llavors, em va tocar a mi...

He tingut tres filles... Segueixen l'estel de la besàvia, de l'àvia i meu....

Ja veus, benvolgut amic:.. matriarcalisme total 

Moltes gràcies" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Sí" (Àngels Salvador), "Lluís: normalment, sí" (Fermín Carbonell), en"I tant!! Però amb molt respecte,amb el meu pare!! Els dos anaven a l'una; no cal dir que, amb el pare, tenia molt bona relació" (Roser Canals Costa), "Sí. Eren veritables matriarques, amb fort caràcter" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Bon dia,

Curiosament, els padrins eren els qui tenien més poder, perquè les dones no podien fer res sense el permís dels homes. Però, quant a la família, eren les dones qui prenen les decisions, eren les padrines qui es feien càrrec de les decisions familiars. Les padrines manaven a casa" (Contxi Enjuanes Carrera), a qui, eixe dia, adduírem que, "Al meu coneixement, això té un motiu: del segle XVIII en avant, després de la Guerra de Successió, les lleis passen a ser en línia amb la tradició cultural castellana (la qual és patriarcal). Però, a nivell més familiar, la nostra era matriarcalista. Això explica que, en més d'un escrit (o bé en més d'un comentari vostre), captem que, encara que el marit era qui hi manava, la decisió era presa en casa". Més avant, Contxi Enjuanes Carrera ens respongué "Tens raó", "Sí: elles eren les que portaven la família endavant, portaven l’economia de la casa, l’ordre, etc., etc."'(Montserrat Carulla Paüls), "Ma mare, dins de casa, tenia moltes decisions que, si ella no volia, mon pare no tirava avant.

Un dia, mon pare va fer una cosa que no li va dir, a ella, i ma mare es va posar com un bou i mon pare va callar" (MCarmen Bañuls), "Totalment. Tot tenia una importància, per encarar millor el camí" (Lydia Quera).

En el meu mur, el 5 de juliol del 2025 plasmaren "Si, Lluís. Les dones, abans, tenien les seves idees de com guanyar-se la vida. Cas que en poguessin, treballaven en les feines on eren acceptades i procuraven, amb el que guanyaven, ajudar a l'economia de la família. 

És clar que sí, si més no, les meves besàvies i les àvies. Gairebé totes van tenir una importància decisiva en la família" (Ramona Ibarra), "Sííí... Sa madona és sa madona. Elles aprovaven totes ses decisions de sa família, negocis... Fills i néts, si ens deixaven" (Maria Galmes Mascaro).

Finalment, en el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 6 de juliol del 2025 ens respongueren que, "A la meua família paterna, la iaia va romandre vídua amb tres xiquets de deu, set i tres anys i amb una casa amb quatre parets sense compartimentar. Va traure avant la família i, amb l'ajuda dels fills (quan van tindre edat), va acabar la casa. La iaia materna, en una família d'agricultors, ajudava a treballar la terra, portava a la plaça les verdures per vendre i, després, portar la casa endavant i la criança de cinc fills. Les dones, a la meua família, han estat valentes, uns puntals que han estat exemple a seguir per fills i néts" (Conxa Ramos).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Responien davant el nadó que no plorava

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿com responien davant el nadó que no plorava ? Figura en una rondalla recopilada en el segle XIX pel folklorista Pau Bertran i Bros, quan escriu que "La criatura (...) no plorava, ni somicava". Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

***

Quant a missatges, el 4 de juliol del 2025 ens posaren "La mare no s'hi va trobar!!!", (Roser Canals Costa), "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "No ho sé!" (Angelina Santacana Casals), "A casa, sempre hem estat plorons" (Josep Ferrer Ferrer), a qui el mateix dia comentàrem que "Plorar forma part de la persona"; "No sabria dir-ho" (Ximo Caturla), "Sí. Les padrines es preocupaven si els nadons no ploraven. Deien que no era normal, perquè, en plorar, expressaven els sentiments (com ara, la gana o que necessitaven atenció). Per sort, jo vaig sortir plorona; però la meua germana, no. Per això, estàvem molt pendent d'ella" (Contxi Enjuanes Carrera), "Se suposa que no molt bé" (Fermín Carbonell), "Bon dia,

Ho desconec. Imagín que devien malpensar" (Xec Riudavets Cavaller), a qui adduírem que "El rector fa un paper semblant al de psicòleg i al de remeiera.

A vegades, cal fer com en la sala d'operacions: agafar unes pinces i estirar un poc: llavors, captes la lectura 'vernacla' de la realitat, no la dels documents oficials de l'Estat, ni la de molts dels arxius eclesiàstics". Aleshores, ens deia "Curiós. No em sona aquest tema en la rondallística menorquina.

Bona feina.

Endavant les atxes!", "Jo vaig tenir un germà més jove que jo, onze anys, i el cuidava bastant la meva mare" (Àngels Sanas Corcoy), "Si plorava, era un marrà (o una marrana). I, si no, era un encant, perquè dormia molt" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Defensem la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre patrimoni...", el 4 de juliol del 2025 plasmaren "Ho he fet i ho continuaria fent, tantes vides com tingués, Lluís.

Ha estat la lluita de la meva vida i hi he arribat fins on he pogut, amb il·lusió i amb coratge, que encara no he perdut!

Sortosament, als nostres Països Catalans, no ens manquen persones, com tu mateix, que ens doneu exemples de fe, voluntat i constància. Una forta abraçada!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929).

En el grup "Amics i amigues del País Valencià...", el 4 de juliol del 2025 ens escrigueren "Té molta bondat" (Mila Puchol Hernández).

Finalment, ma mare, el 4 de juliol del 2025, en nexe amb els mots de Contxi Enjuanes Carrera, em comentà "O que els canviaren [ = canviassen] el bolquer o que els eixien les dents". Sobre el plor i l'edat, treia que, "De majors, [no de ben xiquets], dels sentiments. De menuts, [ eren, més aïna, signe] de necessitat. A vegades, els donaven una culleradeta perquè pogueren [ = poguessen] tirar els aires. Mon pare [, de 1906], contant sobre la guerra [, 1936-1939] o sobre el llibre 'Corazón', plorava molt".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.