Donaven les gràcies als arbres

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿donaven les gràcies als arbres? Gràcies.

L'arbre simbolitza la Deessa Mare i la fecunditat.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia"  ( https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

 

****

Quant a missatges, el 18 de juliol del 2024 ens escrigueren "No. No em consta" (Joan Marrugat), "Bon dia,

Totalment fora de la cultura menorquina. Els arbres eren vists d'una perspectiva utilitarista: per la fruita, la llenya, l' ombra que poguessin donar" (Xec Riudavets Cavaller), a qui indicàrem que "Una catalana molt vinculada amb la terra i amb la natura, en un poema, diu que donava les gràcies a l'arbre. Nasqué en 1952 en zona rural"; "No" (Lurdes Gaspar),"Nooo recordo jo" (Àngels Sanas Corcoy), "En el meu cas, no" (Angelina Santacana Casals), "La mare era molt de naturalesa!! Gaudint ella, ens ensenyava a gaudir-la també nosaltres. I el bosc, dels arbres,... Eren vida!!!!" (Roser Canals Costa), "No plantaven abres a tot terreny que podien, per fer el lloc més bònic. A casa, sempre en teníem i en tenim. Els arbres sempre porten vida: ocells i natura, bonica" (Lydia Quera), "No ho recordo i crec que no" (Margarita Frau Mir), "A casa, no" (Montserrat Carulla Paüls), "No, Lluís: no t'ho sé dir" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

En el meu mur, el 18 de juliol del 2025 plasmaren "Bon dia,

I tant! La comunió i la gratitud a la natura era absoluta" (Quima Estrada Duran).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 18 de juliol del 2025, per telèfon, en relació amb alguns comentaris sobre la utilitat i sobre la fruïció dels arbres i, igualment, amb el simbolisme, em digué "Qui li agrada el camp, en gaudeix. Normalment, sol viure-ho de diferent manera. Com que m'he criat en una família llauradora, no puc veure un camp amb brosses.

En casa, en hivern, a penes es menjava fruita: cacau torrat, carabasses... Quan venia la primavera, hi havia peres, pomes d'agredolç, pomes d'hivern, albercocs... I, cap a setembre,  raïm d'una vinya.

Els arbres eren molt importants: per a tindre ombra, per a tindre fruits... Es volien i es respectaven eixos arbres, perquè eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.