"Quan jo vivia en València, la senyora Anita era una mare jove, mestra, que vivia amb sa mare.
Aquella dona, potser una mestra represaliada, ens feia escriure amb tinta en un llibre ('El Cuaderno de Rotación') lo que havíem fet cada dia.
A més, en estiu, hi solíem anar i ens feia escriure amb tinta, amb cinc i set anys. I, si alguna vegada, ens queia tinta en la taula, havíem de portar un fregall de casa, lleixiu i netejar-la.
Si havies fet bondat, per a les xiquetes, tenia 'El Cuaderno de Rotación', que, per dalt, eixia el cap i els braços d'una nina; i, per baix, les cames i els peus. Era com un premi: podíem jugar a vestir nines.
Allò era una felicitat".
Ma mare (nascuda en la ciutat de València en 1943), hui, 26 d'agost del 2025, per telèfon. Aquest fet me l'ha contat algunes vegades de fa anys ençà.
Considera que aquella dona seria una mestra avançada.
Com a anècdota, farà, poc o molt, entre vint o vint-i-cinc anys, aparegué un article sobre una dona que, amb més de noranta anys, ensenyava en sa casa a xiquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada