Vos comentaren sobre hòmens que feien mitja

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre hòmens que feien mitja i ganxet? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 22 d’agost del 2025 plasmaren “No recordo que en parlés” (Rosó Garcia Clotet), “No” (Anna Babra), “No” (Lurdes Gaspar), “A mi, la meva mare, no m’ho va comentar. Però sí d’un home que feia les feines de casa i que era molt feliç” (Roser Canals Costa), “No en recordo gens” (Àngels Sanas Corcoy), “No” (M Pilar Fillat Bafalluy), “No pas” (Joan Prió Piñol), “Eren pocs. Alguns ho feien per hobby. Hi havia nois que els relaxava. No era habitual” (Maria Dolors Sala Torras), “Mai. Els rols estaven molt ben marcats. Al redol on em moc, era impensable fins fa pocs anys.” (Xec Riudavets Cavaller), “No, perquè, al carrer de casa, en teníem un i l’àvia sempre deia ‘Tots som lliures de fer el que ens agrada, sense fer mal a ningú’.

Jo sempre he cregut que tot és entés segons la teva educació. Estic molt contenta de la manera de ser dels meus avis” (Lydia Quera), “Homes que feien mitja, no; però homes que feien (i que sabien confeccionar i trenar tota mena de materials), com ara, l’espart, la boga, el canyís… per a fer cistells, sàrries, cabassos, etc ., d’aquests, n’hi havia molts” (Rosa Rovira), “No: uns eren pagesos i els altres tenien una botiga de vins petita” (Nuri Coromina Ferrer).

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 22 d’agost del 2025 posaren “Jo només n’he conegut un a la vila, que no era del poble!!!!” (Ricard Jové Hortoneda).

Finalment, direm que figura en “Poblet. Narracions, tradicions i llegendes”, de Jaume Ramon Vidales, publicat en 1910, quan el folklorista diu que “vaig veure assegut al brancal d’una porta un senyor d’uns seixanta anys, (…) fent mitja (…).

Era la primera vegada que veia un home fer mitja” (p. 11), el senyor Manel, un històric frare del Monestir de Poblet.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.