Rondalla "El lliri d'aigua blau", narrada per l'àvia Teresa a la seua néta Teresa, nascuda en els anys quaranta del segle XX.
<<¿Sabeu la història del lliri d'aigua blau? No? Us l'explico, si em permeteu.
En una vila de qualsevol lloc de la Terra, una noia molt bella, rossa com l'or, amb ulls blaus com el cel al capvespre, estava molt enamorada d'un noi de la vila.
Ell també ho estava. Cada dia, quan el sol es ponia, es trobaven a la vora del riu d'aigües fresques i cristal·lines. Havien fixat la data per a casar-se.
L'home més ric de la vila cobejava la bellesa de la noia. Sempre li deia que seria per a ell. Un dia va esperar-la a la sortida de la feina:
"-Bonica", li va dir. "Em vols per marit? Tot el que tinc, que és molt, serà per a tu".
Ella, molt enfadada, el va etzibar:
"-Vostè és molt vell i repulsiu. No seré mai la seva muller: d'aquí a tres dies, em caso amb el noi de la meva vida".
El vellot, tot enfurismat, se'n va anar cap a la casa de la vila a veure el batlle:
"-M'han robat tots els diners i joies que tenia a casa".
El batlle diu:
"-Qui ha pogut fer això?".
El vellot li respon:
"-La Rosaura, la rosa dels ulls blaus: va venir a casa i, amb encalçaments, m'ho va prendre tot".
Llavors, l'agutzil va detenir la noia i, emmanillada, la va portar per tota la vila dient que era una lladre i que la portava a presó.
Ningú la va defensar: només els seus pares. El seu nuvi va anar a veure-la a la presó:
"-Per què ho has fet?", demanà.
"-Tu també creus que sóc una lladre? No ho sóc: el vell em vol per a ell. Com que li he dit que mai seré per a ell, ha dit que li he robat tot".
El noi li va dir:
"-No em puc casar amb tu, davant la sospita".
Ella va plorar i va suplicar.
En va, el xicot va tocar el dos sense mirar enrere.
Ella es passà la nit plorant per la desconfiança de l'home que estimava tant.
Al matí, en un descuit del carceller, va fugir corrent cap al riu.
La gent, en veure-la, van anar darrere seu.
En arribar al riu, va entrar a l'aigua. Ben fons, ben fons, fins que va desaparèixer engolida pel corrent. Al lloc per on va entrar al riu, hi van néixer uns lliris tan blaus com els seus ulls.
Aquesta és la història de la noia rossa com l'or i d'ulls blaus com el cel al capvespre.
La desconfiança del seu estimat, la va empènyer a la mort.
És una rondalla que em contava l'àvia Teresa, molt antiga: "La cançó del lliri d'aigua".
Si la voleu escoltar, es una noia molt garrida que el riu se la va emportar.
Us desitjo un bon dia, estimats amics, i que no desconfieu de la persona estimada... O sí>>.
I, a continuació, exposa una foto de lliris blaus.
Aquesta contarella fou plasmada per Teresa Ma. Marquez Bartolomé el 24 de setembre del 2025 en el seu mur de Facebook. I eixe dia li férem uns comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada