Vos comentaren sobre la figura de la mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaren sobre la figura de la mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 23 d'octubre del 2026 comentaren "En tenien prou amb sobreviure. No tenien més temps, ni energies per a filosofar o no per a romantitzar cap aspecte de la vida" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "Res.

La meua era un animal de séquia addicta als optalidons [ , un medicament contra els mals puntuals i contra els moderats]" (Lurdes Gaspar), "Que, qualsevol cosa que em preocupés, ho comentés a la mare, que ella sabria aconsellar-me" (Rosó Garcia Clotet), "Sí. Per a la mare, l'àvia era 'especial', una persona extraordinària" (Josep Ferrer Ferrer), "A part que s'havia de tenir cura, poca cosa més: ja ho veia amb l'exemple i amb els fets. L'àvia Maria era qui s'encarregava dels fills, perquè l'avi sempre era al camp. 

La meva àvia va prometre que no es casaria mentre hagués de tenir cura de la seva mare. I així ho va fer. I la meva mare, bé: a casa, sempre ens vàrem encarregar de la meva àvia fins que es va morir. En ambdós casos, eren les mares qui duien la família" (Àngel Blanch Picanyol).

Finalment, ma mare, el 23 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "Normalment, els fills tenen més confiança en les mares (més que amb els pares), siguen fills, siguen filles. Moltes vegades, les mares deien 'Vés i dis-li-ho, a ton pare' i, aleshores, el pare deia 'Doncs, a mi,...', 'Què t'ha dit, ta mare?' o, fins i tot, 'Vés a veure què diu ta mare'...". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.