Paraules de Ramona Ibarra, hui, 12 de maig del 2024, en relació amb el refrany "A la dona, ningú no li passa la mà per davant del nas":
"— Aquesta dita que dius, la deia la meva mare: 'A la dona, ningú li passa la mà per davant del nas'.
Això ho deia la meva mare i, és clar que sí, és clar que, a casa meva, totes eren matriarcals. Tu pots estar ben segur. Jo també ho sóc, de matriarcal: prenc les meves determinacions per a fer la meva vida i tot. Només faltaria això! Naturalment que sí: les àvies, les mares, les tietes. Totes. Totes eren matriarcals: t'ho puc assegurar.
Sí, sí. La meva mare va néixer tres anys més tard [, el 1923], però la meva àvia Ramona va néixer abans [ del 1920]; la meva àvia Lluïsa, també va néixer abans i vaig tenir contacte amb totes dues.
(...) A casa meva, eren matriarcals totalment: totalment, Lluís. T'ho puc bendir, t'ho puc assegurar. En tots els aspectes: perquè van ser elles les que van portar al front la vida de casa meva. La meva mare i la meva àvia són les que es van tirar a guanyar la vida al carrer: vinga, a portar un quiosc, a portar una parada, a vendre joguines al carrer, a obrir una botiga de queviures...
Vull dir: que sempre van pencar,...I a cuidar l'avi Manel, que estava malalt. (...).
I sí. La mare ho deia: 'A la dona, ningú li passa la mà per davant del nas'".
Agraesc la generositat de Ramona Ibarra.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada