L'escrit que posem és un comentari que hem fet hui.
****
Bon dia,
Soc dels qui pensen que el cordó umbilical no s'ha de tallar. O, millor encara: no convé fer-ho... ¡ni tan sols, quan moren els nostres pares!
Recordem que eixe cordó simbolitza la relació entre la mare (en simbologia, la terra, el passat, les tradicions, l'actitud protectora, la maternitat) i el xiquet (la primavera de la vida, l'esperança). Sí, en canvi, que la mare encoratge, que l'eduque, que li permeta volar, que no li exigesca ser com ella, ni com, a ella, li agradaria.
Com a exemple, hi ha una anècdota recopilada pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (Altea, 1866-1946) que va en línia amb la foto [ en què una mare agafa fort i formal el braç esquerre del fill, en la foto de noces, a l'eixida de la celebració de casament]: "Si Déu vol... i 'les Boles'".
En el relat, dues dones abusen de l'home, el porten com cagalló per séquia. I es fa lo que elles volen. Això sí, amb una actitud que enllaça molt bé amb valors que promouen lo patriarcal, és a dir, els de la figura simbòlica del pare.
Afegirem que resulta interessant llegir com l'entrada de la cultura castellana en terres catalanoparlants (del segle XV ençà i, més encara, arran del segle XVI i del Concili de Trento, celebrat entre 1545 i 1563) ha pogut influir en la visió que els catalanoparlants d'arrels catalanoparlants tenien (i que hem tingut) relatives a lo eròtic i a lo sexual. Em negue a beure'm allò de "Tota la vida ha sigut així", com tampoc la superficialitat per a lluitar per la fama, ni els discursos políticament correctes.
Finalment, diré que contí l'escrit (i el comentí) a una dona molt oberta i nascuda en els anys quaranta del segle XX). No li agradà. A mi, tampoc.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
****
D'un estudi que fiu sobre els Sants de la Pedra: <<hi ha un article, centrat, sobretot, en el segle XVII, “CAPITULACIONS: El mite de l’amor convertit en negoci (i II)” (http://cabinetdhistoire.blogspot.com/2016/02/capitulacions-el-mite-de-lamor.html), de la web “Cabinet d’Histoire”, de l’historiador Marc Pons [12], que tracta el tema del matriarcalisme i on llegim que la Catalunya del segle XVII (“la Catalunya rica i plena dels Segadors”) és, també, “la Catalunya del Barroc, l’expressió artística senyera de la Contra-reforma catòlica. Les icones religioses femenines són progressivament marginades i substituïdes pels prototipus masculins. La contra-reforma catòlica es sustenta sobre la idea que la feminitat –i per extensió el matriarcalisme- és l’expressió del passat fosc (l’antiguitat, la medievalitat); i la masculinitat –i per extensió el patriarcalisme- es el símbol d’un present triomfant i d’un futur brillant. Un axioma que va arrelar amb força en el conjunt de la societat catalana del 1500 i del 1600 [13].
I en aquest context històric, l’economia i la ideologia sumen, i esdevenen cultura social. La dona, que havia estat el centre de la vida en les comunitats catalanes primigènies dels segles VIII i IX recloses en les valls pirinenques, veu degradat el seu paper fins a esdevenir objecte i expectativa”. I, tot seguit, comenta casos>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada