Anit recordí que, en el darrer curs de Magisteri (1993/1994), un mestre que em deixà empremta, Rafa Valls (de "Didàctica de la Història"), ens comentà que, entre d'altres formes d'explicar la història, hi havia el de "la història de les dones", el qual permetia complementar i, així, tenir un major coneixement de la realitat, de per què pensem com pensem.
Ho escric perquè, com haureu captat moltes persones, la recerca sobre el matriarcalisme no parteix d'una mena de fal·lera, ni perquè estiga de promoció, ni per a que et donen un alt càrrec polític, ni per a eixir en la foto.
Afegirem que, en més d'una rondalla, per exemple, la que posí despús-ahir en la web Malandia, l'èxit (com ara, passar a ser el cap d'un regne), no resulta de la lluita contra un altre Estat, ni de trepitjar moltes persones i, igualment, d'actuar maquiavèl·licament, sinó, per exemple, de tenir més paciència que un burro, de plasmar moltíssims comentaris que, més d'una vegada, no eixirien en publicacions municipals (ni, òbviament, sindicals), ni de moviments socials, ni d'associacions,... però que sí que ho fan en articles solts, en blogs i en webs com també en Facebook i, com ara, en Twitter. I, per descomptat, en converses i en correus electrònics.
Finalment, adduiré que el meu objectiu, en lo moral (i aplicable per a una investigació com també per a les relacions amb els altres), ha sigut reflectir la realitat (lo que altres persones diuen cercar la veritat). Això sí: recorrent a la bonesa i, és clar, explicant les coses com ho faria una mare als seus fills, és a dir, amb bones paraules, amb un llenguatge senzill d'entendre i de manera que els xiquets no puguen ser utilitzats com si fossen titelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada