Ahir, entre d'altres coses, parlí amb ma mare, prenguí nota de cançons tradicionals que em cantà (àdhuc, li'n llisquí del mateix títol i amb lletra molt similar). A banda, em digué refranys i fets relacionats amb Pasqua i amb la vida en els pobles.
Podríem pensar que lo de poble és secundari i impulsar el cosmopolitisme (com farien polítics com Mónica Oltra, Joan Ribó o Joan Baldoví). I, en acabant, ens trobem que és on més (i millor) es conserva la llengua vernacla, les tradicions matriarcalistes, el sentiment de pertinença a la terra, l'esperit de barri i el comunitarisme, la simpatia cap als nens, cap als ancians, cap a les dones i, igualment, cap a les persones de bon cor.
Afegirem que, si haguesses de triar entre lo actiu (tradicionalment, dit "masculí") i lo passiu (conegut, popularment, com "femení"), optaries per lo passiu:
1) Et permet ser tu mateix, sense pretendre trepitjar els altres,
2) toques els peus en terra,
3) escoltes com el xiquet que vol saber, recordar i, en acabant, recitar, narrar o, fins i tot, escriure una rondalla o una cançó,
4) ensenyes i ets estimat perquè no desqualifiques qui et fa qüestions o t'exposa el seu punt de vista,
5) et relaciones com el vellet que està obert a seure's al costat d'un jove (o de persones de la generació posterior i tot) i a compartir un temps amb bon cor i agraït per l'intercanvi sucós entre ambdues parts.
Molts d'aquests fets figuren en moltes rondalles de línia matriarcalista (i en llengua catalana) que han passat de generació en generació i que preferim conservar-les i, per descomptat, aprofitar-les per a formar-nos per a la vida i, a més, per a estar en nexe amb altres persones, àdhuc, per telèfon i per Internet.
Finalment, lo matriarcalista té molt a veure amb les històries, amb les llegendes, amb els mites, amb lo vernacle, amb la religiositat popular que empiula amb la Mare Terra, amb la foscor, amb lo auditiu i amb el sentit del tacte, amb el folklore, amb el simbolisme, amb els orígens i amb la llengua autòctona (no amb la sola d'aprenentatge obligatori en tot eixe estat nació), etc. Justament, lo que ni el PSOE, ni Més Compromís, ni ERC, ni Podemos,... ni els partits de dretes promouen (tots ells, en el mateix sac), ni, òbviament, una part molt alta de l'Església valenciana (ni en bona part de la catalana). Els partits que es diuen d'esquerres, perquè fugen de lo que les nacions estat consideren l'obscurantisme; els de dretes, perquè només promouen la llum, lo clar, això és, lo actiu.
Gràcies a tots per la vostra aportació, que tan important és en aquesta recerca, molt més de lo que creguí en iniciar l'estudi sobre el matriarcalisme.
Nota: Ahir escriguí aquestes paraules a un home nascut en 1929: "Els que preneu part de manera més contínua en l'estudi, puc dir que sou molt realistes, no ensenyeu la cama per a que vos paguen, ni per a que vos feliciten, i plasmeu molts valors considerats femenins i que estan presents en dones nascudes abans de 1920 i en molts hòmens d'aquella època.
Quant a l'estudi de les històries, ho considere un canal molt bo per a educar i per a aprendre de lo que ens han llegat els avantpassats i de la cosmovisió catalana. I, sobre el llenguatge, permetem dir les coses pel seu nom, no com agradaria a més d'u, sinó tocant els peus en terra i, igualment, en explicar-les, fem més intel·ligible lo que volem comentar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada