Paraules de Ricard Jové Hortoneda (1929), hui, en Facebook:
"— I quina deu ser la realitat, jo em pregunto, Lluís?".
La nostra resposta:
"— Bon dia, Ricard,
Encara que tens noranta-quatre anys, t'ho explicaré (...).
Quan me'n vaig a volar un estel [= catxirulo], ho faig en un escampat darrere del xalet dels meus pares.
En eixe cas, la realitat és
1) tots els detalls físics (naturals, humans...),
2) tots els detalls artificials (per exemple, objectes de plàstic, pals de cables elèctrics, els edificis...),
3) les persones i els animals,
4) els sentiments i les emocions,
5) tot lo que hi ha en eixe lloc i pels voltants com també,
6) tots els punts anteriors però en els altres llocs.
Ara bé, en una recerca, inclou també 7) el passat (perquè els fets esdevinguts han sigut reals).
Per això, al meu coneixement, la missió (com a estudiós) és:
1) tractar de conéixer-la més i millor,
2) plasmar-la (lo que ha observat, lo que li han enviat i s'ajusta als objectius del treball..., tant si són del seu punt de vista com si no ho són, lo que enllaça amb temes que ell considera igualment interessants i que no havia inclòs abans),
3) fer-la accessible als qui li han reportat i als qui li han fet costat,
4) transmetre-la (premsa, ràdio, Internet, de paraula...)
i 5) òbviament, per a que els qui ara viuen i les generacions futures puguen conéixer-la millor que els avantpassats. La cultura a l'abast de tothom.
No pretenc que els altres siguen titelles meues, ni ser-ho jo de ningú.
Per això, és tan important accedir a la realitat, tocar els peus en terra i estar oberts.
En eixe sentit, personalment, preferesc tractar els altres com ho faria a un xiquet amb ganes de saber i molt receptiu.
T'afegiré un fet real: un dia, parlant amb un batle valencià afiliat a u dels partits del Pacte del Botànic (concretament, a u dels vinculats amb la coalició Compromís), em digué que no volia saber res de l'estudi. Ell és d'eixos partits que s'autoqualifiquen d'esquerres.
Com molt bé saps (tu que nasqueres en 1929 i que has conegut moltes maneres d'organització política i que tens moltes vivències), tradicionalment, l'esquerra solia ser molt més oberta a les minories, als col·lectius (socials o culturals) històricament més marginats, a les novetats, s'interessava per la terra (per lo geogràfic, per lo vernacle) i per la Mare Terra. I, com en moltes rondalles, el seu objectiu no era ni la fama, ni el poder (si de cas, tots dos venien per mèrits propis i fruit de bones relacions no maquiavèliques amb la gent...)".
Finalment, direm que tractar de forjar ponts amb persones, en el cas de la recerca sobre el matriarcalisme, ens permet escriure sobre fets esdevinguts, sobre coneixements, sobre obres (literàries, musicals, etnològiques, artístiques, poemes, etc.) o bé relatius a comentaris que si, per exemple, ens limitàssem a lo que, com ara, agrada al partit que té més vots a nivell local o bé a nivell estatal, restarien fora i moltes persones farien que el coneixement de la realitat fos més reduït, més pobre i més homogeni.
Adduirem unes paraules posteriors de Ricard Jové Hortoneda:
"— Moltes gràcies per la lliçó, Lluís. Copio: 'Per això, és tan important accedir a la realitat, tocar els peus en terra i estar oberts'. Crec que ho he entès. Una abraçada. País i Amics...., més que mai!!!!".
Una dita: "Ningú no naix mestre".
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada