Paraules de Fina Pujolras, hui, 20 d'abril del 2024, en relació amb l'atreviment d'àvies (o padrines) i de mares nascudes abans de 1920:
"— Les nostres àvies van créixer més lliures. Les nostres mares van viure la guerra i la postguerra de molt joves i això les va marcar bastant.
Jo recordo la meva iaia com una dona alegre i decidida. La meva mare també era alegre, però, tal vegada, més continguda".
Ma mare estava totalment d'acord en què aquelles dones eren més lliures que les d'ara, com ja li he dit algunes vegades.
A més, Nuria Garcia Miralles ha escrit "La meva àvia era del tot decidida, atrevida i coratjosa.
No pas la meva Mare".
Igualment, Àngel Blanch Picanyol ens ha plasmat aquestes paraules:
"— Per descomptat. Moltes anècdotes.
A l'entrar l'exèrcit feixista a Moià, un moro va agafar ma mare (tenia tretze anys) sota el braç i se l'enduia. La meva àvia li va anar al darrere amb un bastó i no li van quedar ganes de tocar-la més.
Li agradava de viure sola a casa seva, una casa de quatre plantes, enorme.
O també, la nit de Sant Joan: abans que sortís el sol, anava tota sola al bosc a recollir Herba de Sant Joan.
La meva admiració per aquestes dones fortes".
Li he respost "Ho he comentat algunes vegades a ma mare.
I ella m'ha respost que, per exemple, la seua àvia paterna (1878) no era precisament políticament correcta: "Lo que [ ella considerava que] t'havia de dir, t'ho deia a la cara'".
Afegirem que Miquel Vila Barceló ha posat "No t'ho puc dir. La meva mare, tot i estar malalta, era un llamp i un tro i feia moltes feines d'home, tot i per acompanyar el meu pare".
Cal recordar aquest comentari de Montserrat Cortadella:
"— La iaia era més atrevida. El que passa que la mama potser no li agradava marcar antecedents, era molt atrevida (moderna) per a l'època".
Finalment, ma mare m'ha dit "Com, en aquell temps, lo que tenien era faena, això els donava la força per a dir lo que pensaven sense massa tapadores. Ara es mira més lo políticament correcte.
Per a expressar els seus sentiments o la seua situació, eren més espontànies i no necessitaven per a tapar-ho amb romanços.
També, si les mares eren molt braves, les filles ja no ho eren tant, involuntàriament", en el sentit que la força de la mare perdurava, no perquè no volguessen les filles.
Li he adduït que, en l'estudi, ens han escrit cançons tradicionals eròtiques que cantaven dones nascudes abans de 1920.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada