El tacte, l'oïda i el seu nexe amb el matriarcalisme català

Paraules del 28 d'abril del 2024.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un matrimoni que ha passat per ma casa i els he demanat si algú dels dos estaria obert a passar-me una miqueta les mans pel braç dret i pel muscle de la dreta.

Aleshores, la dona, que és una persona molt oberta a ajudar (sempre que ella considere que no siga per a fer un mal al proïsme), me'ls ha passats.

Quan ja se n'havien anat, has sentit una mena de sensació agradable en el muscle i, altra vegada, recordes aquell any en què un partit (Equo) convidava a no estar receptius a les abraçades d'ós.

Doncs bé, en juny del curs 2013/2013, un dia vingué un home a la casa on vivies, li demanàrem que ens abraçàs (i ho fou, d'ós) i li llegírem un escrit que havíem plasmat mentres l'esperàvem.

Ell tenia cinquanta-nou anys; tu, quaranta-dos. L'endemà, de matí, li envies un missatge: la pell de l'esquena havia deixat d'estar seca i ara estava suau.

Afegiré que escric aquestes línies perquè aquest cap de setmana he pensat que, a hores d'ara, almenys, per la comarca de l'Horta de València (i, possiblement, en moltes poblacions valencianes i d'altres zones catalanoparlants), podria haver un menyspreu cap al sentit del tacte. I que, en acabant, més d'un partit polític, més d'una associació i, òbviament, més d'una persona, impulsa accions que podríem enllaçar amb la filosofia de vida patriarcal (no amb la dels discursos, ni amb la dels pamflets, ni amb la dels cartells d'eixe ram), la qual arracona els infants, els xiquets i, per exemple, els ancians i lo que, partint del seu punt de vista (o bé dels seus interessos polítics o bé personals), consideren propi de persones febles. Ho diré sense embuts: una actitud així té molt a veure amb lo patriarcal (la figura simbòlica del pare i amb promocionar el pare Estat i el model polític Estat-nació). 

En eixe sentit, m'agrada la figura de la mare, la Mare Terra i la maternitat,... de xiquet estant, com també viure com quan voles un catxirulo. I, a banda, la del jove obert a persones de totes les edats i la de la vellet que, tot i que passa dels noranta anys, encara està obert als jóvens i al proïsme. I escric açò (que ho he vist) i ho aprove.

Adduirem que el tacte, junt amb l'oïda, és u dels sentits en nexe amb el matriarcalisme, àdhuc, amb el català (i, així, no solament en el basc): en moltes rondalles vernacles anteriors a 1932 i, com ara, en comentaris escrits per persones que reflecteixen una educació matriarcal (i que en reberen ja en la infantesa).

Per això, agraesc les persones que fan possible una vida més en línia amb la de moltes mares (i de pares que parlen amb els fills) i que podem llegir en relats tradicionals i en escrits en Facebook, en Internet i entre amics i, igualment, escoltar (fins i tot, per telèfon).

****

Afegim aquest enllaç d'un article que hem rebut hui, 29 d'abril del 2024, i que considere que val la pena llegir. Per a que no siguem titelles de ningú, ni de res: ttps://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:c9957e2c-10c2-489e-9464-259555513d8e.