Cultures matriarcalistes d'Amèrica Central i el matriarcalisme català

Cultures matriarcalistes d’Amèrica Central i el matriarcalisme català. 

El 3 d’abril del 2024 accedírem a l’article “El mite de les societats matriarcals” (https://calaixdesastrevg.wordpress.com/el-mite-de-les-societats-matriarcals), en què podíem llegir trets que empiulaven amb el matriarcalisme de terres catalanoparlants. En primer lloc, direm que, quan posa “societats matriarcals”, no ho fa per comoditat en el llenguatge, ni en la lectura, sinó com una mena d’equivalent a societats rectament matriarcals, o siga, amb una estructura vertical. Tractarem part del text i en veurem similituds entre ambdues cultures: “El que sí que és una realitat, però, són les societats matrilocals o matrilineals. La característica principal és que la línia predominant és la materna. El llinatge familiar, el traspàs de propietats, etc., tot es fa segons la línia familiar de la mare. Comunitats indígenes com la dels Hopi o els Lenape a Amèrica del Nord, i els Tuareg o els Serer a l’Àfrica, són alguns dels exemples on la figura de la mare és de vital importància”. També ho és entre els catalanoparlants (hòmens i dones) nascuts abans de 1920.

Tot seguit, es demanen què tenen en comú i comenten que “Totes aquestes comunitats formen part d’un grup força desconegut. El grup de les societats igualitàries”. Afegirem que són desconegudes, en bona mesura, perquè l’escola, mitjançant l’estil instructor (en línia amb el militar, amb el famós “ordeno y mando” de la cultura castellana o bé amb la severitat), ho promouen entre els estudiants i a nivell social. Evidentment, com que les cultures que esmenten són de la mateixa corda, són semblants.

A banda, com es sol fer en partits polítics i en agrupacions feministes espanyoles (les quals solen interessar-se més per lo econòmic que per la psicologia de les persones i de les cultures i gosaríem dir que renegen de la figura simbòlica de la mare i que abracen la del pastor i la del conquistador), aquest escrit comença dient que, “Econòmicament, són societats agràries que es regeixen per un principi d’igualtat i redistribució de la riquesa. Per tant, no són societats del tot capitalistes (tot i que en puguin tenir algunes característiques). En aquestes comunitats, acostuma a existir el concepte de propietat col·lectiva (a més del de propietat individual) i aquesta està pràcticament sempre en mans de les dones, que són les qui hereten el capital familiar i el gestionen pel bé del clan”, fet que ja es reflecteix en els capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols, redactats en el segle I i considerats com a veraços per estudiosos com Pepe Rodríguez (no precisament seguidor dels dictats de l'Església institucionalitzada). Cal dir que fer negoci sense tractar de fer miques els altres no va contra el matriarcalisme, ni contra el comunitarisme (present en rondalles). Igualment, recordarem que hem recopilat casos de gent que feien petites activitats comercials i que eren persones molt igualitàries i molt servicials (per exemple, les dues àvies de ma mare).

“Totes elles són societats matrilineals on la maternitat i la feminitat estan molt ben valorades i, a més, hi ha una gran llibertat sexual per a ambdós sexes”. Aquest tret es reflecteix en moltes narracions, en poemes i, fins i tot, en cançons tradicionals. Com ara, pel detall que la dona és qui té la darrera paraula respecte a l’ús del seu cos (quan permet o no, que li entren els canyissos o que l’home puga ser un moment junt amb ella). Caldria agregar la gran quantitat de vocabulari que promou el gaudi de lo eròtic i de la sexualitat (i, fets que es silencien en moltíssimes campanyes sobre violència de gènere i també en les escoles, en els instituts i en les universitats).

“Si ens fixem en la cultura, són societats generalment animistes i politeistes que realitzen cultes als avantpassats i sacralitzen la naturalesa i les seves expressions (la pluja, el sol, el vent, etc.).

Finalment, pel que fa a la vida política, es busca sempre el consens i evitar que ningú acumuli massa poder. A més, existeixen consells de dones que assessoren i resolen conflictes”. En eixe sentit, hi ha contes en llengua catalana (totes, anteriors a 1932, tradicionals i vernacles) en què es reflecteix la simpatia per la terra, el paganisme i, àdhuc, en què els personatges desenvolupen molts passatges en un cementeri (lloc que enllaça amb la tardor i amb novembre, dos trets femenins). Recordem que la mort està en nexe amb la terra (els Sants de la Pedra ho fan amb les collites, no amb la pregària, ni amb el misticisme de Sant Isidre, ni del castellà Tomás de Villanueva, lloat pel bisbe valencià Enrique Benavent, en el 2022, en entrar a l'arquebisbat valentí), indret d’on es considera que hem partit (de la mare) i a què tornem. Afegirem que hi ha persones que, quan són velles, evoquen les seues mares (i no tant els pares), com ara, la meua àvia materna (1910-2000), un poc després de morir el seu marit (1906-1992). 

Tocant el tema del consens, no s’entén com un objectiu políticament correcte i, en relació amb l’acumulació de poder: són molts els relats que fomenten que no hi haja aquesta concentració, ans una situació més pròxima a un ambient en què, encara que la dona faça de cap de colla, l’home no reste menyspreat, desconsiderat, ni, com ara, ridiculitzat.

Sobre els consells de dones, ho demanàrem per a la recerca i en trobàrem casos, a banda dels famosos passatges de narracions en què podem llegir que tiraren junta o una reunió entre el cap d'estat (siga rei, sia reina, sia princesa...) i polítics (o savis) pròxims. Com veiem, la mateixa realitat de terres catalanoparlants ho plasmava, no sols la d'altres pobles matriarcalistes del món.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

https://www.assembleapagesa.cat/pagesia-en-lluita-propostes-per-canviar-ho-tot/