Hui, a migdia, com he comentat a ma mare, he trobat la web de l'associació valenciana "Mamare" (https://mamare.es/ca/quienes-somos), de defensa de la maternitat.
I, immediatament, he vist escrits de dones que havien sigut mares junt amb fotos en què, sovint, alleten dos fills.
Resulta interessant copsar que el tema de la maternitat com també el de l'adolescència, el de la joventut, el del paper del pare i el de la mare i el dels ancians (això sí, en línia amb l'educació matriarcal), es plasma molt en rondalles recopilades abans de 1932, en comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, estan ben vists en les cultures matriarcalistes... i en moltes paraules d'aquestes mares del segle XXI.
Personalment, soc una persona que, des de xiquet, m'ha agradat el tema dels nadons, dels xiquets, de l'educació i, fins i tot, de l'ensenyament. Potser ja fa uns mesos, ho diguí a ma mare i ella em confirmà que, des de petit, jo hi havia mostrat interés.
Afegirem que hi ha qui podria considerar-ho com una debilitat impròpia d’hòmens. En qualsevol cas, tornem a dir: aquestes bones relacions, àdhuc, entre el pare (com a educador) i els fills..., i que empiulen amb valors que, a nivell mediàtic, solen considerar-se femenins, compten amb l'aprovació dels recopiladors: els plasmen.
Igualment, hi ha artistes, com ara, Miquel Torner de Semir, que fan obres en què la mare acarona, dona de mamar, etc. nua i tot. I que, quan els veus, captes la gran importància de les relacions entre els pares i els fills, entre qui mena i el cor, les emocions i els sentiments d'altri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada