El 16 d’agost del 2021, en el grup “El refraner valencià!!!!”, Juan Carlos Carbonell Alabort escrigué aquesta cançó eròtica:
“Una xica de Bellús,
casada i molt fina,
li tragueren del parrús
una ensaïmada
i una tonyina[1]”
En relació amb aquesta versió, el 26 de novembre del 2022 en plasmàrem una (mestallada de versos de Jose R. Vila Gonzalez junt amb Marisol Sanahuja Vicent) que diu així:
“Una xica de Bellús,
sense fer-li quasi mal,
li tragueren del parrús
una corda i un poal
i el Sagrat Cor de Jesús”.
Cal dir que, el mateix dia, en el grup “Records del nostre passat”, Joan Carrera Casacuberta ens escrigué una dita, extensa, de la Garrotxa. Diu així:
“’-Suposant que suposséssim
que féssim la suposició
que la teva figa fos un hostal;
i la meva pixa, un viatjant:
¿em deixaries entrar-la,
encara que fos pagant?
-Ni pagant, ni sense pagar:
ma figa és una caixa de ferro
on no hi entra cap pixa de verro’.
Dita de la Garrotxa”.
Com a aclariment, direm que un verro és un porc mascle no castrat. I, amb un toc d’humor, en nexe amb aquesta versió de la Garrotxa, en el grup “Cultura i paratges del País Valencià i altres llocs”, Francesc Castellano escrigué aquest comentari el 26 de novembre del 2022: “Això no és un parrús; sembla el magatzem d’una botiga de ‘xinos’. He, he...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada