Sexualitat matriarcal: “Nóvios,
demanació i casament”, plasmats en “Coses de la meua terra (La Marina).
Primera tanda”, de Francesc Martínez i Martínez.
Tot seguit, passarem a escriure sobre el tema dels nuvis, de l’acte de demanar la mà a la núvia i de les noces, d’acord amb com ho exposa el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, en l’obra esmentada, publicada en 1912.
Primerament, direm que molts
trets que comenta també figuren en diferents rondalles de tot l’àmbit
lingüístic. Anem a pams.
“Són molt rars els nóvios que
parlen per la finestra; el costum, allí, és que el fadrí que vol a una xica, a
part d’enviar-li amb ses brusentes mirades l’expressió de son cor, sempre que
amb ella es creua, i alguna paraula melosa i, més o manco, intencionada, quant
té ocasió, vaja de visita a sa casa, de vetladeta, acompanyat d’algun amic
íntim.
A poques visites que es
repetisquen, ja la família comprén les intencions del visitant, a part que el
xaval procura, amb intencionades paraules, demostrar el propòsit” (p. 55).
Com podem veure, el xic, si vol
festejar amb ella, primerament, ha de demanar-li la paraula i, per consegüent,
és ella qui tria i qui li ho aprovarà o no, tret que empiula amb el
matriarcalisme.
Igualment, es copsa que la visita
esdevé durant el vespre (la vetladeta a què fa referència), moment del dia
vinculat amb lo femení… com en moltes narracions.
És més: el jove ho fa acompanyat
d’un amic.
A continuació, Francesc Martínez
i Martínez plasma que, “del mateix modo procuren els pares de la
fadrina, demostrant si els plau o no com també esta” (pp. 55-56), o
siga, la xicota. A més, “un senyal de voler al fadrí que la pretén és
quan este rotlla cigarro, donar-li foc” (p. 56). Altra vegada, és ella
qui li ho validarà o no. Per això, captem que “Ocorre, a voltes, que, a
pesar de les intencionades, encara que vetlades, carabasses, el pretendent o no
es dona compte, o se’l fa que una gota d’aigua forada una penya i repeteix les
visites, resultant embafós. Aleshores, la pretesa sol anar-se’n al llit molt
enjornet, deixant a la reunió, molt a gust, gaudir del reixiu del foc” (p.
56). Sobre aquest paràgraf, adduït a la recerca el 29 de novembre del 2023,
diré que sí que havia oït l’expressió “Donar carabassa”, molt
coneguda, la qual apareix en més d’una cançó eròtica: la possible núvia donava
una carabassa a qui li sol·licitava festejar amb ella i, així, li manifestava
que no l’acceptava.
Igualment, en aquesta entrada de
l’obra “Coses de la meua terra (La Marina). Primera tanda”,
hi ha un passatge que també es reflecteix en moltes rondalles, amb un context
semblant, àdhuc, amb detalls com la guitarra: “Una manifestació de
portes en afora és també el passar amb la guitarra i, parat baix de la
finestra, cantar-li alguna cançó al·ludint-la, així com el ballar, quan es
troben en un sarau o en una festa, tots els més balls
possibles amb la pretesa” (p. 56). En eixes narracions, per exemple,
una criada comenta a la reina que hi ha un home que toca una guitarra i la
regina accepta la proposta que li fa ell (normalment, per a recuperar una part
que ella li havia robat o a què la dona havia accedit) i, finalment, siga home,
siga dona, qui toca l’instrument…, ho assolirà. Afegirem que, durant l’estudi,
ens feren comentaris que enllacen amb aquest acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada