L'educació matriarcal i la maternitat

 Bon dia, 

A continuació, plasmem unes paraules de Rosa Rovira, hui, 26 de novembre del 2023, en relació amb el paper dels hòmens en nexe amb la part "femenina" (Yin) de la persona:

"— El meu també és (i ha estat) un bon cuidador. Amb vuit anys, ja feia (i donava) esmorzar als seus germans més petits i acompanyarlos a l'escola i a la guarderia.

Al ser el fill gran, i els pares treballar, ell anava al davant...

De gran, junt amb mi, ha cuidat del pare enllitat més de deu anys".

Afegirem que Montserrat Cortadella ha escrit "El papa, que va néixer l'any 1923, ajudava a la mama i em banyava. Si la mama anava a comprar, li portava el cistell.

Més tard, ja hi anava ell: era rar veure un home amb el cistell (deien). Nosaltres ho hem trobat sempre normal".

Cal dir que Rosa Rovira i Montserrat Cortadella han rebut una educació matriarcal i que han viscut en un ambient de la mateixa corda, molt favorable al matriarcalisme.

Li he respost que "A mida que prossegueix l'estudi, hi ha algunes coses que no es poden negar (almenys, amb arguments): 1) la versió que exposeu moltes persones junt amb algunes variants, en relació amb l'educació rebuda i a vivències i a records que empiulen amb lo matriarcalista, confirmen que la gran majoria de la població catalanoparlant nascuda abans de 1920, era matriarcalista en el seu estil de vida i en la seua educació. 2) Que això no figura en els programes, ni en els discursos de la gran majoria dels polítics.

(...) I, com ara, 8) que hi ha associacions feministes i favorables a la maternitat (i, igualment, persones en la mateixa línia) que aplanen que ens llevem del cap el mite que els hòmens, per exemple, tenen a veure amb l'assertivitat i les dones ho fan amb la comprensió i amb l'escolta.

Molts dels vostres comentaris, moltes rondalles i, per descomptat, més d'una cançó (fins i tot, eròtica), ho desmenteixen".

A més, Santi Guiot Chacón ens ha comentat que "També hi ha homes que esdevenen cuidadors dels pares. Jo mateix, els últims anys de vida de la meva mare vaig invertir molt temps i esforços en atendre-la. I, malgrat la discapacitat que s'anava agreujant, donar-li una vellesa digna i una vida social envejable".

Igualment, Joan Carrera Casacuberta ha adduït que "Tot això, m'ho va ensenyar la vida. Després de llarga malaltia, la mare ens va deixar ben jove. El pare i jo fèiem les feines de la llar, a part de la nostra.

Ell era teixidor; jo, metal·lúrgic... Després, una de les dues ties solteres que hi havia a casa, va agafar alzheimer i la havíem de portar al lavabo i, cap el final, donar-li el menjar i tot, talment com un nen petit...

Més tard, el pare va fer el mateix camí....Bé: és cert que teníem l'ajuda de la meva germana, que també va fer lo que va poder, tot i que no vivia a la casa. També una noia sud-americana, molt trempada. I també la meva dona. Però no deixa que vaig haver d'apendre a fer 'de tot'".

Finalment, com he plasmat a algunes persones i m'ha comentat hui ma mare, "un oncle meu (1948) té una paciència de Job per a cuidar els malalts".

Agraesc la generositat de totes les persones esmentades.

Una dita que em transmeté ma mare l'any passat: "Tu respecta a una dona com si fóra [= fóra] ta mare o una germana".

Avant les atxes. 

Una forta abraçada.