Un escrit plasmat anit.
****
Hui, entre d'altres coses, he vist una nova relacionada amb unes publicacions en llengua catalana per part de l'Arquebisbat de València.
I, sense embuts, he plasmat dues entrades de la web Malandia acompanyades de fets que, el fet d'exposar-los no agradarà a més d'u. Ara bé, com que tu dius les coses pel seu nom, redactes partint d'uns criteris que ja aprengueres quan estudiaves Magisteri (1991-1994) i que et permeten que no te n'isques del solc, els respons.
A banda, així fem com en la recerca sobre el matriarcalisme: no es tracta "d'agradar a tots", ni de seguir la línia del "Calladet, estaràs més afavorit", ni de considerar que "¿Què serà del meu futur si escric lo que em diuen i recopile, però no coincideix amb la filosofia del partit, del primer ministre o del president autonòmic?".
No: simplement, en bona mida, fas com els nens... i com les mares que no voldrien que, en l'esdevenidor, sorgís un fill que tractàs de manipular els altres: 1) una cosa és manipular, lligar caps, enllaçar idees i reports, demanar sobre temes, plasmar comentaris, explicar, etc.; i 2) una altra, tractar de crear persones titelles teues, ara, per a d'ací a uns anys i a llarg termini.
Òbviament, trie l'opció 1).
Avant les atxes, amics del terròs.
Nota: El text de la parròquia ha sigut escrit pel capellà Ismael Ortiz Company, membre de l'equip de redacció d'aquesta publicació de l'Arquebisbat de València.
https://twitter.com/LluisBarbera50m/status/1757166004675674488?t=4_2J_rtawoRQh4qVOCXECg&s=19
En aquest enllaç, figura el text de la circular que escrigué el bisbe José Mª Lahiguera, de l'esmentada arxidiocesi, en 1977 i que, junt amb la foto, apareix en l'explanació de Pere Riutort: https://malandia.cat/2020/07/circular-sobre-el-uso-de-nuestra-lengua-vernacula/
"CIRCULAR SOBRE EL USO DE NUESTRA LENGUA VERNÁCULA EN LA LITURGIA
De todos es conocida la actitud que, especialmente a partir del Vaticano II y según sus orientaciones, ha venido manteniendo nuestra diócesis en cuanto al uso de la lengua vernácula en la Liturgia. De acuerdo con las normas que en su día se dieron, son muchas las parroquias y otras iglesias abiertas al culto que la vienen empleando. Hoy, por esta circular, queremos decir a nuestros sacerdotes que no duden en hacerlo siempre que razones pastorales lo aconsejen.
Los textos que habrán de emplear en la celebración eucarística son los que, con la aprobación de los cinco obispos de nuestra región, se publicaron en el ‘Llibre del Poble de Déu’.
Valencia, 18 de enero de 1977.
JOSÉ MARÍA, arzobispo de Valencia”
Que una autoritat, en aquest cas, eclesiàstica, en redactar dues versions d'un escrit (cada una, en una llengua que es llig d'esquerra a dreta), pose primerament la que està en castellà, empiula amb lo patriarcal, vinculat amb la llengua castellana, és a dir, amb la "lengua del Imperio", la del franquisme i la del règim polític postfranquista (l'única obligatòria en les escoles de tot l'Estat espanyol) i, per descomptat, la dels escolans (i la dels llepons) d'eixe règim i dels seus promotors i, igualment, del fet que existesca l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i que cada membre en cobre 360€ per reunió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada