Hui, entre d'altres coses, he sentit com si darrere meu hi hagués una paret forta, com quan tenim qui ens fa costat i, a més, ho sentim.
A banda, captes que el treball que fas junt amb més persones (a dir veritat, moltes), permet que lo que, a poc a poc, recopilen, escrivim, redactem, plasmem en poemes (o, per exemple, en cançons), faça possible que persones de punts llunyans entre ells i, igualment, entre d'altres més pròxims, copsem que són molts punts en comú i que el matriarcalisme enllaça i uneix lo que, entre tots, comentem.
Afegiré que no descarte que hi haja polítics, associacions, partits, estudiosos, escriptors, músics i, àdhuc, com ara, particulars, que preferirien que, com diem popularment, estiguéssem més callats que una puta, que no plasmàssem lo que toca els peus en terra, que renunciàssem al sentiment de pertinença a la terra (el qual comença per l'estima per la llengua aborigen i per les nostres arrels).
Finalment, diré que, amb cinquanta-dos anys llargs, lo que no se m'ocorreria a llarg termini és fer una recerca sobre una cultura patriarcal, ni sobre una matriarcalista diferent a la que he mamat de xiquet ençà, tot i que, de passada, toques ambdues: 1) la primera, per la influència en el present, 2) la segona, perquè això fa més senzill trobar molt semblants o idèntics i, després, fer qüestions a partir de lo que trobes (per exemple, el tema de la maternitat, el de la sexualitat i el de l'educació de pares a fills i la que té lloc mitjançant lo comunitari, siga en el barri, siga en la comarca on es viu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada