Des del curs 1993/1994, en què jo formava part dels darrers estudiants de Magisteri que havíem triat una especialitat que s'havia retirat de quasi totes les universitats espanyoles, "Humanes", captí que hi havia una història de les dones. No assistírem a cap xarrada, ni a mítings impartits per dones. Simplement, Rafa Valls, mestre de "Didàctica de la Història", ens parlava d'una altra línia d'ensenyament de la Història.
I, un any després, un mestre d'Història, Enric Sebastià, també en Magisteri, em digué el nom d'una mestra que tractava molt el tema i amb qui podria ser interessant raonar. Aní al despatx de la mestra,... i prosseguim atrets per aquesta branca de la història. No calgué afiliar-se a cap partit polític, ni a cap associació de dones feministes, sinó interés per aquesta part dels esdeveniments.
Ara bé, molt diferent a la que veiem en treballs de fa poc, com aquest:
https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/cdoc_publicacions_Elles.pdf.
En relació amb la primera dona, se'ns indica "al nucli dur de l'Imperi" i, per tant, no forma part de la gran majoria de la població i, igualment, se la vincula amb l'imperialisme.
Quant a la segona, primerament, es destaca la força i com qui vol remarcar-la.
Respecte a la tercera, fa de pont amb la mare de la pàtria.
En resum, a partir de les tres primeres dones: imperialisme, força i patriotisme. Poc ha canviat l'ensenyament de la història: positivisme, però, ara, a més, també vestit de dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada