El sentiment de pertinença a la
terra i dones amb actituds que afavoreixen la germanor.
El 19 d’agost del 2022, en
Facebook, escriguérem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres
mares, si havien nascut abans de 1920, ¿afavorien la germanor? ¿Com ho
reflectien? Gràcies”. Primerament, el mateix dia, en el grup “Dites,
frases fetes, refranys, endevinalles i embarbussaments en català”,
Elisa Serramià Ramon ens comentà “Les àvies van morir joves. Una, de
pulmonia.
És molt
personal, tot això, i la memòria històrica no afavoreix gaire perquè la unió
familiar és cosa de tota la família, no d’una persona.
De
matriarcalisme, res de res, més aviat el contrari, i la dona carregava amb tot.
No
s’afavoria la germanor perquè, en aquells temps, eren per sobreviure, però sí
van rebre de valent molta misèria a Barcelona, i poc plat a taula. Molts van
desaparèixer de la família”.
Afegirem un escrit de Rosa
Rovira, enviat en un missatge i que, posteriorment, posàrem (la major part) en
Facebook. Diu així:
“Afavorien
la germanor?
La meva
mare, tot i que vivíem a pagès i teníem molt espai per córrer, ella volia que
tots els germans ens avinguéssim molt, sobretot, que els grans cuidessin dels
més petits.
Amb altra
gent de cases veïnes, no hi teníem gaire contacte, però es feia amb tothom.
Recordo:
amb cinc anys, jo ja volia anar a l’escola. Marxàvem quatre germans, tots més
grans que jo, i, de vegades, em portaven a coll-i-bè perquè caminàvem uns dos
quilòmetres i tot era una pujada. I, a la tornada, la fèiem tots contents.
No ens
barallàvem gaire pel motiu que érem molt lliures i, si ens atrapava barallant-nos,
ens descompartia i sempre ens deia ‘Tot jugant, jugant, jugant… els burros es
mosseguen’ (i que ens tractés de burros, ens sabia molt de greu).
Crec que
va fer una bona feina.
El proper
any 2023 farà cinquanta anys que ens reunim tots els germans i família per fer
una trobada de germanor”.
Immediatament, li comentí: “Un
escrit molt interessant.
Ma mare
(1943) tracta de crear un ambient de concòrdia i, segons m’ha dit, en alguna
ocasió, sa mare li feu costat i la salvà d’una bona espardenyada o pitjor. Per
tant, sa mare degué ser-ho.
Com a
detall, quan visitàvem els avis materns, la padrina tenia per costum oferir-nos
una rosquilleta als nets, fet que ho interprete com que la meua àvia volia
estar oberta als nets”.
Llavors, Rosa Rovira ens
afegí “La meva mare no ens havia picat mai…
Quan era
gran, sempre portava ‘Sugus’[1]
a la butxaca, per donar als nets”.
Adduirem que el 19 d’agost del
2022, en el grup “La Tortuga grup d’amics”, Antonio Oliva
Sala ens plasmà “El tema és molt extens. Però, en resum, és: Molt amor
a la família. Fomentar la germanor amb el veïnat. Viure totes les festes
tradicionals. Cuinar molt i bé, amb taula ben parada, cada dia. I estimar molt,
i oblidar, més encara, lo desagradable i ofensiu”.
Igualment, en relació amb les
paraules de Rosa Rovira, que el 19 d’agost del 2022 posàrem en el meu mur i en
molts grups de Facebook, Anna Babra ens comentà “Bona feina, la seva” i
li responguérem “Sí, i feta amb bon gust, Anna. I, a banda, ha deixat
empremta”.
Finalment, el mateix dia, Montserrat
Cortadella, ens escrigué “Sí, totalment”.
Una observació que podem fer és
que, com em digué un amic molt coneixedor de la cultura colla, “Està
clar que el món rural viu més l’estima de la terra”, i que hi té més a
veure els intents i els ambients d’avinença i, així, no es limiten a lo que,
modernament, es diu “festa de germanor” (la qual, com a
detall, apareix al final de l’escrit de Rosa Rovira i no al principi).
Al capdavall, adduirem que, com
més valoració positiva del camp, de la cultura matriarcalista i de la llengua,
major germanor. No ho escrivim per portar-nos l’aigua al nostre molí: una clara
majoria dels comentaris (orals i escrits) relatius a dones nascudes abans de
1920 ho plasma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada