Continuant amb la rondalla valenciana “El rei
Astoret”, està molt ben plasmat el fet que, en les
cultures matriarcalistes, és la dona qui salva l’home. Així, la fada Salina
pren la figura d’una vella captaire (p. 49) i se’n va al poble on vivia
Margarida, a qui diu l’anciana “M’han contat que soleu socórrer més que
no podeu els pobres” (p. 49). Aleshores, Margarida li proposa una
endevinalla i, com que la velleta l’encerta, la jove li obri la porta i convida
l’anciana (en aquest cas, a la vora del foc). En acabant, la xica li pregà:
“-Ara,
conteu-me què li passa, al rei.
-Filla
meua: Astoret està encantat, però mira…: a l’estiu, en les terres del castell,
hi haurà una gran collita[1] i,
a les eres del castell, es farà, com sempre, la batuda del gra. (…) t’hi hauràs
de presentar tu, agafar els ramals de les nou mules i posar-te a rodar; si és
que vols desencantar el dissortat rei. Als nou dies, si ho posts resistir,
s’haurà acabat la batuda i s’haurà romput l’encantament. El rei recobrarà
l’antiga alegria i es casarà amb tu” (pp. 50-51). ¿En quantes cases, en quantes famílies i en quants
barris i tot, la iniciativa o, més encara, el dia rere dia, no els portava la
dona, àdhuc, en casos (i molts) en què la muller i l’home se n’anaven al camp
i, com en l’Edat Mitjana (com plasma David Algarra en l’obra “El Comú català”, tenien un paper i una situació molt
semblant), malgrat lo que ens hagen narrat en l’escola, en els instituts, en la
universitat, en actes polítics en què es prima el puny tancat o bé la mà
orientada cap al cel i, per descomptat, en els mitjans de comunicació social,
començant pels que abracen el misticisme castellanista i lo patriarcalista i
procedent de Castella alhora?
I,
per a això, “Margarida va tenir mig hivern, tota la primavera i la
primeria de l’estiu per a convéncer els seus pares per a que la deixassen anar
a buscar el rei Astoret. Ells, a poc a poc, ho comprengueren” (p. 51).
Aquestes línies enllacen, a més, amb el matriarcalisme reflectit en els Sants
de la Pedra i en la collita del forment: 1) la velleta li ho comenta en hivern,
l’estació en què s’uneix la mort física amb el renaixement espiritual (en el
món dels creients) i amb la revifalla de la fe en el demà (el naixement del
nen, el gra que es colga en el camp amb l’esperança que, uns sis o set mesos
després, n’hi haja bona collita), 2) la filla passa la infantesa (la
primavera), 3) aplega a la primeria de l’estiu (els dies anteriors a l’inici
astronòmic de l’estiu en l’hemisferi nord), part de l’estació a què es
relacionen refranys com “En juny, la corbella al puny” i “A
juny, la falç al puny”.
Per
això, tot seguit, llegim que, “un alegre matí la van deixar emprendre la
senda del port d’Albaida” (o siga, pel context, en u dels dies de més
llum de l’any, així com de força i de projectes de futur en la vida). Si es
tracta d’un alegre matí, podem situar-lo, a tot estirar, abans del 10 de
juliol, que és quan, en astronomia, es considera que copsem els dies de més
llum a l’eixida del sol, ja que, com ara, els Sants de la Pedra (30 de juliol)
podem vincular-los amb el punt més alt de la jovenesa (en el moment central de
l’estiu i quan la llum ja es nota que minva de bon matí i a primera hora de la
nit): “Ella, fardellet en mà, seguia el caminiu vora aquells tossals
boscosos i, fent camí tota plena d’esperança, en unes hores, es va trobar dalt
de la solitud d’un port” (p. 51), passatge que empiulem amb el
refrany “La joventut tot ho venç”.
Al
moment, aplega a una casa on una velleta l’acull amb les portes obertes (“Avant
qui siga!” i “Bon dia, fadrina… Passa, passa!”, en la
pàgina 51). Aquesta anciana, malgrat que li diu “Tens molt de camí per
davant i et cal fer-lo a jornades”, li transmet dos missatges: el camí
físic de la rondalla i… el camí de la vida. I, àdhuc, un tercer i en línia amb
el matriarcalisme: la ponderació, fer les coses a pams, l’organització i no,
com ara, lo impulsiu. I així ho farà, la jove, passant per cases diferents i en
què estaven persones que coneixien la fada Salina (ara, en forma de velleta).
[1] La relació entre estiu, collita del gra i, per
exemple, la joventut i la superació, és manifesta en aquesta rondalla, la qual,
en aquest passatge, enllaça amb lo que Carl Jung deia l’arquetip del rei. Així,
se’ns comenta que la collita serà molt bona i, de rebot,.. la jovenesa, la qual
està associada al monarca i, òbviament, a la dona (com qui desenvoluparà
l’arquetip esmentat): ella permetrà que lo arreplegat no caiga en sa foradat i
ho assolirà seguint les directrius de la velleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada