L’educació matriarcal considera positiu la bondat, les bones intencions i, àdhuc, fer les coses amb dolçor.
En relació amb el tema de
l’educació matriarcal, comentarem que el 23 de març del 2022, en el meu mur i
en distints grups de Facebook, escriguérem que, “En moltíssimes
rondalles mallorquines recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover, es considera
positiu la bondat, fer les coses amb bona intenció o bé, fins i tot, la dolçor.
¿Quin era el punt de vista de les vostres àvies (o padrines) o bé de les
vostres mares, si havien nascut abans de 1920? Gràcies”.
El 23 de març del 2022, en el meu
mur, em comentaren “Així mateix, Lluís” (Rosa Garcia Clotet), “La
dolçor i la bona intenció que no faltin mai, Lluís” (Montserrat
Cortadella).
En el grup “Dialectes”,
el mateix dia, ens plasmaren “’Es cacen més mosques amb mel que amb
fel’. El Segrià” (Maria Pons), “La meva àvia deia aquesta (a
mi, encara em sonava com una solemne sentència): ‘Quan la carn és del llop,
tota ella se’n va sola’.
A mi,
encara em posa els pèls de punta ara!” (Nuria Marti Traveria), “’De bones intencions,
l’infern està ple’. Empordà, cap a 1900” (Marta Blanch Vilà), “’Guardi’m
Déu de l’aigua mansa que, de la brava, me’n guardaré jo’. Ho deia la meva àvia,
nata al 1909” (Neus Soler Rodríguez), “’Es cacen més mosques
amb una gota de mel que amb un plat de vinagre’. Paraules de l’àvia!” (Mari-Carmen
Baltà Alonso).
Caldria recordar el tracte, fins
i tot, vexatori, que, durant el segle XIX i en el segle XX, reberen en les
escoles públiques els xiquets i els estudiants que no parlaven castellà. Sí: ho
callaran moltes persones i moltes fonts que fan moltes reverències al moviment
il·lustrat i, més d’una vegada, a la castellanització cultural i tot (començant
per polítics, siguen de dretes, siguen d’esquerres), però els fets són els
fets.
En el grup “Cultura
mallorquina”, el 24 de març del 2022, Rosa Galmes respongué “Per
la padrina i ma mare, que va néixer a 1922, la bondat i ajudar als necessitats,
era important, molt. També per al meu pare: sempre teníem, a casa, amics de
famílies que acabaven d’arribar a berenar, dinar i sopar. Després, anaven a
casa seva a dormir.
A l’època
del desenvolupament turístic, a Mallorca, arribava molta gent del sud d’Espanya
a cercar feina. I som d’un poble que les va integrar ipso facto[1].
Artà era un poble obert: va venir un poble complet amb el batle i el capellà,
Hinojosa del Valle, i nosaltres les dèiem que eren de Fonollera del Comellar”.
Adduirem que ma mare, el 23 de
març del 2022, per telèfon, em digué “Es guanyen més amics amb una gota
de mel que amb una gota de fel”.
Finalment, comentarem que, quan
copse una notícia o un fet en nom del feminisme i acompanyat d’agressivitat, lo
primer que pense és que, com més s’impulsa la violència contra lo patriarcal,
més possibilitat de rebre’n per part dels qui promouen lo patriarcal, començant
pels castellanistes (tinguen el castellà com a llengua materna o no, però sí
com a llengua preferida i, sobretot, més ben considerada, sovint, com a aliada
de l’arribisme i tot). I que no ens vinguen amb excuses: la independència de l'Índia s'assolí sense recórrer a les armes, ni a la violència i, en eixe sentit, convide a llegir l'autobiografia de Gandhi. I és que, com diem moltes persones, “Tal faràs, tal
trobaràs”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada