En el llibre "Poesies festives", de Maties Ruiç Esteve i editat en 1977 per l'Ajuntament de Mislata (l'Horta de València), hi ha un poema ("Desde Torrent, a Inglaterra") en què es plasma el matriarcalisme, fins i tot, en el fet que la dona és sobirana. Tot seguit, n'escrivim uns versos (majoritàriament adaptats):
"Tens dins el cor el Tros-Alt
amb tota la Bosseria,
quan passa la Verge Pia
en sa carrera triomfal,
caent la flor natural
com pluja d'art, la més bella.
A cada tros, canterella;
i el tabalet que obri el pit.
¿No estàs, ahí, amb esperit,
aplaudint-la en sa capella?
¿Saps què et dic? Que, ací, tot viu.
Ahí, amb gelor, quasi tiesos,
no sabran mai els inglesos
lo que és jugar a la piu.
Ací, l'Horta mos somriu.
El nostre peix no té espina.
Açò és la regió ¡divina!
¿Què saben tots aquells Lords
lo que és un ramell de flors
fet per mans de torrentina?
La dona, ací, és sobirana" (p. 86).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada